Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Michael Novak, representant del conservadorisme nord-americà, diu; “Gràcies als esforços de les empreses multinacionals, el país (del tercer món) obtindrà:

1) plantes industrials que d’un altre mode mai no s’hi construirien,

2) els productes que aquestes plantes fabricarien,

3) el diner que percebria la seua població en forma de subsidis i salaris,

4) inversions connexes en infraestructures (carreteres, electricitat, etc.),

5) l’ensenyament de noves habiliats a la força laboral,

6) una base impositiva industrial per al lloc i 
7) les instal.lacions i serveis complementaris que les companyies estrangeres duen amb elles (escoles, clíniques i altres serveis)”.

    

     La realitat és una altra. Així, a pesar del que ha plogut, el 1970 les companyies que explotaven el coure xilé feren una inversió inicial de 30 milions de dòlars. Sense aportar nous capitals, retiraren durant 42 anys més de 4.000 milions de dòlars. Salvador Allende facilità aquestes xifres durant el discurs inaugural de la III Conferència de les Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament, en la prinmavera del 1972 i afegí alguna cosa que sembla innegable: “nosaltres, pobles pobres, subvencionem amb els nostres recursos i amb el nostre treball la prosperitat dels pobles rics”.

     Malgrat això, els països del Sud es veuen obligats a obrir els braços a les inversions estrangeres, perquè els aporten tres recursos que elles no tenen: capital, tecnologia moderna o experiència rectora.  Inclús una nociva competència entre els països del Sud per tal d’atreure les inversions els duu a oferir condicionms autènticament servils. No posar restriccions a la nacionalitat dels accionistes, no limitar les repatriacions de beneficis, no controlar les activitats pol.lucionants, etc.

     Precisament en els darrers anys està invertint-se la tendència que acabem de descriure. Les noves reconologies, que cada vegada requereixen menys mà d’obra, però més qualificada, estan disminuint l’atractiu que venia a representar la mà d’obra barata del Sud. Avui el 83% d’inversió estrangera directa té com a destinació els països industrialitzats. És o no el primer món un vampir per al tercer?

     PD: D’uns papers trobats a Santa Maria de Nassiu.