per Àngel Canet Català (angelcanet@hotmail.com)
Publicat el dia 8 de maig al Crònica 708
La política, a més d’apassionant, és un tema bàsic i fonamental a la vida: sense política no es pot viure i tots som polítics ja que vivim en societat.
I si la política és inseparable de la vida de cada persona, aleshores els polítics són necessaris i són dignes de lloança, de respecte, gratitud i suport. Mitjançant la política es gestionen els assumptes que afecten la ciutadania. L’alcalde i els regidors són polítics en el millor sentit del mot ja que el seu treball consisteix que els veïns visquen millor i convisquen en harmonia i tranquil·litat.
Per tal de ser un bon polític municipal, ajuden unes qualitats molt positives com són la intel·ligència desperta, un autocontrol gran (no irritar-se per poca cosa), no alçar la veu en les discussions dels temes, no fer servir els insults personals, capacitat per tal de veure la situació i aportar solucions, no desanimar-se ni cansar-se davant les reaccions infantils o egoistes d’alguns veïns. Els polítics municipals han de tenir capacitat de treballar en equip, per a la qual cosa precisen de saber escoltar les raons i les propostes de tots, que cada regidor realitze les tasques que té encomanades sense interferències de l’alcalde o dels altre regidors i que la revisió de les responsabilitats de cada u es facen sense humiliar ni desqualificar ningú, distingint entre errors i mala voluntat o irresponsabilitat.
Per si açò fóra poc el polític municipal necessita d’un codi ètic que incloga almenys la sinceritat i el servei desinteressat a tots els ciutadans.
El polític municipal no veu els del partit de l’oposició com enemics a qui no se’ls dóna ni aigua ni se’ls concedeix cap responsabilitat, sinó que els veu com un rival que mereix ser escoltar, i racionabilitat, és a dir es poden acceptar raons o propostes del rival polític si es consideren justes i adequades per al bé del poble.
El polític municipal es presenta per tal de servir els ciutadans, per tal de dedicar energies i temps a solucionar els problemes comuns, per tal de ser imparcial i evitar qualsevol favoritisme.
Un polític municipal no es presenta per tal d’obtenir beneficis o interessos personals o familiars. Ell ha de ser el primer que se sotmeta a les lleis o normes municipals.
Sabem que l’ajuntament compta amb tres elements que són impostos o taxes, unes normes o lleis municipals i uns programes a realitzar per tal de millorar la vida dels ciutadans o per tal d’atendre les necessitats ordinàries i imprescindibles del poble: fer o no una piscina, un jardí, uns bancs a la plaça, l’estat del cementeri, el subministrament de l’aigua de les cases, l’accés a les noves tecnologies, etc. Entre les tasques de l’ajuntament ha d’haver programes per tal d’atendre necessitats de tipus cultural, de convivència, d’oci, per tal d’elevar la cultura i gaudir-ne (que no es reduesca tot al centre de Salut, menjars, música, a pesar de la importància que tenen aqueste coses).
Uns polítics municipals fan tot el possible per tal d’escoltar les queixes dels veïns i també tenen en compte les propostes de solució de problemes que ajuden a millorar la vida comuna del poble. Ja sabem que no necessàriament estan obligats a fer-los cas, però és de savis escoltar-los i veure com raonen les propostes que fan.
Un cristià a l’ajuntament, en tant que alcalde o regidor, no compta amb un manual que li diga quines acctivitats ha de fer, com prendre les decisions, com tenir cura del centre de Salut o fer els pressupostos però un cristià en la política municipal no es bota l’ètica del cristià, adverteix quan es fa mal a algun veí injustament i intenta impedir-ho de forma raonable i adulta.
Si tot açò que hem posat en comú ho tingueren en compte els alcaldes i regidors dels 33 pobles de la nostra Vall d’Albaida l’activitat política i el benestar dels nostres pobles faria un gir de 180º i no és una frase dita. Sabem massa quin és el comportament (bastant generalitzat) dels nostres polítics municipals. Per això fem una crida al trellat i el treball a favor del veí (i no únicament i exclusiva del meu “profit” com a alcalde o regidor).
PD: Aquest escrit és un reconeixement a la tasca desinteressada dels regidors dels nostres ajuntaments (especialment a aquells que, darrerament, han estat “víctimes” de la manca de cultura democràtica que encara avui dia “impera” als nostres ajuntaments). I vol ser, a més a més, una xicoteta forma de contribuir, en la celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, per tal que totes i tots tinguem els alcaldes i regidors que ens mereixen als nostres pobles.
Dedicat a Rafael Fenollar Banyuls, regidor del BNV a l’Ajuntament de Salem.