Us el penjaré a continuació. I us haig de dir que aquest cap de setmana vaig a estar "ocupat": avui, sobre les 19:30h assistiré a la presentació del Calendari 2008 de l’IEVA, calendari fet amorosament per Sergi Gómez (Esclafamuntanyes), Daniel Gimeno, d’Otos i historiador i Ximo Urenya, d’Ontinyent i jubiliat de l’ensenyament. També hi han col.laborat, pel que sé fins ara, Casimir, de Terrateig i el pintor Jordi Albinyana, de L’Ollleria. En tenir un exemplar a les mans ja us el presentaré.
Demà, sobre les 8:30h tinc exàmens de la JQCV a Ontinyent. Per tant vaig a estar "ocupat" tot el matí. La vesprada, de moment, la tinc lliure, però sempre pot eixir alguna cosa.
I diumenge, anirem un grup d’amics a veure (i dinar) l’exposició La Llum de les Imatges a Xàtiva (La Costera). Sols us vull dir que tindré molt poquet de temps per dedicar-lo a les lectores i lectors que em seguiu assíduament.
Bé, ací teniu l’article:
El senador X es un chicano
FRANCESC VIADEL*
El popular Ricardo Costa podria haver bramat a Cincinnatti, Maryland o Burdeus amb el seu castellà embafós que «el senador X es un chicano que no ha sido capaz ni de aprender el inglés» o bé que «el diputado Z es un judío comunista». Segurament l´exabrupte, intolerable en un context democràtic, li hauria costat un bon disgust. Fins i tot, és possible que l´actuació higiènica d´un sector de la societat civil d´aquelles contrades hauria malmés seriosament la seua carrera de polític busca-raons. El cas és que Costa no s´ha mogut de casa per fer d´encalça jueus. Ho ha fet sense despentinar-se, des de Castelló, on se preguntava en un mitin que què collons feia «un andaluz que habla catalán» com a cap de llista dels socialistes a Alacant en referència al científic carletí Bernat Soria. Així mateix aprofità també l´avinentesa per burlar-se dels noms en valencià del diputat Pla en un arrabat de menyspreu el qual diu molt del seu valencianisme. La bufonada de Costa, en la línia d´un còmic malacarós i fatxenda, provoca, certament, un munt de preguntes hilarants. Què passaria si el senyor Soria fos andalús -que no ho és- i a més parlara català en qualsevol de les seues múltiples varietats? De cas són condicions aquestes que incapaciten a un ciutadà per a l´exercici del servei públic? Vull dir, per a ser representant dels valencians -sempre segons la hipotesi Costa- s´ha de ser obligatòriament, genèticament valencià? Quant de valencià? S´ha de saber parlar valencià? Cal haver nascut a València?… Ho dic, simplement, perqué ara que me´n recorde ni el senyor Zaplana ni el senyor Trillo són valencians; perqué ara que me´n recorde al senyor Costa o la senyora Barberá -posem per cas- els bé molt justet donar el bon dia en valencià? perqué ara que me´n recorde, l´exigència de condicions d´aquesta mena, gairebé racials per dir-ho finament, és incompatible en un Estat de Dret com el nostre.
En fi, que el senyor Costa s´ha cagat al mig, i vostés perdonen l´expressió, i no ha passat res de res. Sabia d´avantmà que el seu anticatalanisme iracund no tendria majors conseqüències. Comptat i debatut, es limitava -en una operació del tot rutinària- a invertir electoralment i traure pit davant dels seus sense haver de patir pels riscos. Al capdavall sense tenir por de que algú, públicament, fera l´associació de la seua violència verbal a la de les bombes o la dels colps. Costa feia el reaccionàri i ho feia al país, sense por que ningú no se n´assabentara a Sevilla, Barcelona o Nova York on potser hauria tingut por o vergonya de passejar-se pel carrer amb paraules tan grosses penjant-li de l´entrecuix. Fet i fet, la dreta més assilvestrada -en aquest cas també l´oficial- ha aconseguit d´invisibilitzar -com un gran felí amb la seua estratègia de depredador- la seua vocació totalitària. Ha conquerit, a força de manipulació i sovint també de violencia simbòlica o no tant simbòlica, uns espais que els demòcrates no han sabut defensar com calia i ara heus ací els sinistres resultats. Anticatalanisme i impunitat es donen la mà amb naturalitat al si de la nostra societat. Més encara. La dreta ha expulsat els demòcrates i les esquerres en general de l´àmbit de la identitat local i aviat els esborraran també del de la memòria negant així tota possibilitat de reeiximent, d´existència pública. De fet, l´alcaldessa de València ja compta el temps transcorregut des de la mort de Franco fins avui només a partir de l´any en que ella va ocupar el poder. Aquesta visió li ha permés, és clar, desdibuixar la dictadura rehabilitant personatges com ara Miquel Ramón Izquierdo i de passada enviar a l´oblit els anys de governs municipals d´esquerra.
El silenci de la societat civil valenciana, dels prohoms de la cultura i dels partits de l´esquerra davant de les perilloses imbecil·litats anticatalanistes -avui de Costa però ahir de Camps i tutti quanti- es el símptoma més alarmant d´un país que involuciona. A València, un cercabregues qualsevol pot demanar l´expropiació d´un edifici privat per raons ideològiques -com feien els nazis amb els béns dels jueus- i no passa res; un dirigent del PP pot suggerir agressivament l´exili forçós dels professors de valencià i tampoc no passa res; s´acusa de pertorbats els qui miren TV3 i ningú no piula; s´ataquen llibreries o seus de partits i tothom mira cap a un altre costat? és la normalitat disbaratada o la impotència de la democràcia enfront de la manipulació salvatge i l´ultranacionalisme de la dreta. Estrangeritzen els del país, ells que mai no se l´han cregut, i converteixen a la força els seus interessos personals i les seues dèries ideològiques en les de tothom. O com jo o contra mi és la seua consigna. Mentre tant, al país, continua regnant el silenci poregós o, pitjor, el silenci políticament calculat dels qui deurien plantar cara. Tal vegada és que, ara com ara, alguns encara es creuen que la caçera només l´han organitzat per abatre catalanistes i altres espècies estranyes.
*Periodista i autor de «No mos fareu catalans, història inacabada del blaverisme».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui ha fet que ser valencià signifique qüasi qüais el mateix que ser blaver? Qui ha vollgut derivar a l’absurd extremista de considerar que hom només pot ser català o blaver, anulant el valencià que a tal efecte no existeix, eliminats per cercabregues de dues bandes? Si ataques els valencians al País Valencià veuras que sí que passa res, per això el bandol de cercabregues espanyolistes només s’atreveixen a fer-ho en nom del bandol cercabregies catalanistes.
Al igual que pot passar si els valencianistes o valencians de peu tant si són ignorats o si són atacats a Catalunya tampoc passa res. Qui ha fet que no és respecte el País Valencià, el poble valencià, el valencians i el valencià al País Valencià? Els cercabregues extremistes de dues bandes ben finançats per a conveniència espanyola.