Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 de febrer de 2013
0 comentaris

El papa Benet XVI, article del P. Josep Miquel Bausset, publicat al diari INFORMACIÓN, d’Alacant, el 12 de febrer d’enguany

El papa Benet XVI

 

La renúncia del papa Benet a la Seu de Pere ha estat una sorpresa, pel fet que no estem acostumats a una decisió com aquesta. I és que des del segle XV, amb Gregori XIIè, no hi havia hagut cap bisbe de Roma que haguera presentat la seua renúncia. I amb tot, aquesta notícia hauria de ser normal, com ho és la renúncia dels bisbes de tot el món, en complir 75 anys. De fet, el Codi de Dret Canònic, al cànon 332,2, ja preveu la possibilitat d’aquesta situació, sempre que siga lliure i manifestada formalment, com va fer ahir el papa: “essent molt conscient” digué.

Crec que l’actitud de Benet XVI en renunciar a la Seu de Pere, diu molt a favor de l’honestedat  i de la lucidesa del papa, que no ha volgut eternitzar-se al Vaticà, en fallar-li les forces. El papa Benet ha reconegut honradament, “la incapacitat per exercir bé el ministeri que em va ser encomanat” i per això, ha donat com a arguments de la seua renúncia, el fet que “les forces, per l’edat avançada ja no són les que caldria per exercir de manera adequada el ministeri de Sant Pere”. I és que el papa és conscient que per a exercir el seu ministeri, cal “vigor, tant del cos com de l’esperit”. Ja en el seu llibre “Llum del món”, el papa Ratzinger va dir que renunciaria, si notava que no tenia “la salut física, mental o espiritual”. D’una manera molt coherent, el papa Benet no ha volgut fer com Joan Pau II, que, sobretot l’últim any va patir d’una manera inhumana, per no renunciar al papat.

Abans que Benet XVI, van renunciar al pontificat, els papes Benet IXè el 1045, Celestí Vè, el 1294 i Gregori XIIè, el 1415. Per tant, han estat pràcticament sis segles, en els quals, cap papa no ha renunciat a la Seu de Pere.

Nascut el 16 d’abril de 1927, Joseph Ratzinger ha estat el 265è  successor de Sant Pere com a bisbe de Roma. Considerat un intel·lectual de primera fila, va ser professor de les Universitats de Bonn, Münster i ocupà la càtedra de teologia dogmàtica a Tubinga. Va ser assessor al Vaticà II i el 1977 va ser creat cardenal pel papa Pau VIè. El 19 d’abril de 2005 va ser elegit bisbe de Roma, com a signe d’unitat i de comunió entre totes les Esglésies cristianes.

Home clarivident, declarava fa uns anys: “La veritable obediència no és la dels aduladors, anomenats falsos profetes. No és la d’aquells que eviten qualsevol obstacle o dificultat, ni la dels qui posen per damunt de tot la garantia de la pròpia comoditat. Allò que fa falta a l’Església de hui, no són els predicadors de l’ordre establert, sinó hòmens amb una humilitat i una obediència, no inferiors a la seua passió per la veritat, que donen testimoni, malgrat les possibles conseqüències; hòmens que, en una paraula, estimen l’Església més que la comoditat i la tranquil·litat de la seua carrera”.

La renúncia del papa serà efectiva el 28 de febrer, quan l’Església passe a la situació de seu vacant, per així, preparar el conclave que elegirà un nou pastor de l’Església, sense que el papa Benet participe en ell.

El conclave, de “cum clavis,” per la reclusió a la que estan sotmesos els cardenals de menys de 80 anys, elegirà un nou papa el pròxim mes de març.

Pel que fa a Benet XVI, l’oficina d’informació de la Santa Seu ha dit que el papa es retirarà a un monestir que hi ha a la Ciutat del Vaticà.

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.