Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

El gran trencaclosques (1)

Diuen que és bo fer autocrítica. I és cert, però fa mal despullar-se per a u mateix i descobrir que hi ha més misèria de què u voldria veure.

Forme part del sistema, d’un sistema que menyspree perquè genera, sobretot, misèria moral. I estic en el joc: sóc una peça més del gran trencaclosques del capitalisme. Podria semblar que una peça xicoteta, sense res destacable, no juga un paper massa important i és, per tant, menyspreable, com els decimals en un gran compte matemàtic.

Ahí radicà la seua victòria. ems feren creure que comprar un pis, un cotxe, electrodomèstics i tindre allò d’1,2 fills per parella era classe mitjana. I ens enganyaren. Ens enganyaren perquè els vam creure. Començàrem a pensar que no érem igual que la caixera del supermercat, la gitana del rastre o el que neteja la merda que tirem al sòl. Érem, omplint-nos la boca, classe mitjana.

Per si algú, en un acte lúcid i allunyat de la massa , se n’adonava i veia l’engany, ho amaniren tot, des del poder, amb la cultura de la por. Mitja vida rient-nos dels EEUU perquè la por és el motor de la seua vida social i hem acabat igual, o pitjor. 

I ens començaren a parlar de futur. I ahí, també ens guanyaren, Perquè el futur és una quimera, la safanòria que se li col.loca davant del burro per tal que arrie. És una trampa. No hi ha mode d’escapar-ne perquè l’únic que pot trencar l’aborregament de la por és l’EDUCACIÓ, i aquesta, oh sorpresa, també està a les seues mans. Com diu Paulo Freire (brasiler, 1921-1977), “és ingenu esperar que les classes dominants desenvolupen una educació que permeta a les classes dominades percebre les injustícies socials en forma crítica”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.