Normalment, i així havia passat la setmana anterior, jo li havia dit a sa mare que se n’anés tranquil·la, que ja la duria jo en acabar el programa, a les 21 h.
Supose que sabeu de què va “El Gran Dictat”: ordenació de frases, endevinar com s’escriuen definicions, dir el mot correcte, lletrejar paraules… Maria (així es diu la meua néta), no sé per quina raó, gaudia del programa. Pot semblar estrany, amb els seus 11 anys, però és així. I jo em sentia cofoi i devanit d’una néta que apreciés un programa d’ampliació de vocabulari, dins d’una televisió culta, d’una televisió que, entre tantes coses, incloïa aquest tipus de programes. I jo endevinava, competia amb els concursants… i ella també, més d’una vegada, em sorprenia amb una dièresi que calia ficar o una geminada, o…
Però aquesta vegada, el 20 de febrer, vaig haver de dir-li amb ràbia continguda el que ja podeu imaginar: que la TV3 ja no es veia, des del dijous dia 17, perquè l’havien feta desaparéixer per a nosaltres, els valencians.
-Per què?
-No sé explicar-t’ho amb un mínim trellat.
I així altres “per què”:
– Per què tanca els repetidors ACPV?
– Perquè els unflen a multes que no podrán pagar.
– Per què les multes?
– Perquè diuen que és il·legal.
– I són legals totes eixes animalades de televisions que hi ha per ahí?
– Unes sí, d’altres no, però no els molesten tant.
– A qui?
– Al PP valencià.
– De Camps?
– Sí.
– I per què no la volen?
(Ah! Santa paciència.)
Us he de dir que, sense necessitat de fer antipropaganda al PP valencià, gent com la meua néta ja han fet una bona anàlisi de la situació que ens obliguen a suportar en un País presumptament del Primer Món.
I em passa que no sé si començar a explicar-li totes aquelles coses que ja van dient, tan assenyadament i lògica, alguns articulistes: la Sánchez de León i la seua xifra ridícula de 2000 o 3000 seguidors de TV3 (tan pocs seguidors mereixen que es posen tan nerviosos?), ridiculesa de declaració que evidencia el seu menyspreu a la intel·ligència (hi ha manifestacions de 15.000 persones a Castelló, i signatures de 253.000 persones com recorda Toni Gisbert, d’ACPV); l’integrisme de Camps (que retrata F. Esteve) palés amb la llei 16/2010 feta a mida del senyor que té trenta-cinc (35) sentències contra ell que reconeixen la unitat lingüística, etc., etc., etc.
Tant s’hi val.
La meua néta va creixent, les neurones li funcionen, i les seues deduccions seran (ja ho són) clares i evidents. No calen, doncs, alliçonaments d’un iaiet “catalanista”. Un dia coneixerà la nostra historia i la del món, art, teatre, ciència, cinema… I podrà entendre aquesta gràcia desgraciada: que l’aprenent de Gran Dictador s’ha cruspit per feixisme l’innocent Gran Dictat de la maleïda, il·legal, il·lícita i condemnada TV3.
Jesús Escrivà Garcia
Març 2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina sorteta tens, Maria, de tenir un iaio tan guai!
Jesús Escrivà i Garcia