Era el titular que podíem llegir divendres, 4 de desembre, a El País. I subtitulava que les persones amb una esperança de vida reduïda seran les beneficiàries. Ací podreu llegir-ne la notícia. Però, com sempre sol passar, hi ha lletra menuda.
Si llegim atentament veurem que SOLAMENT es podran acollir a aquest “dret” si el grau de discapacitat SUPERA el 45%, tenen més de 58 anys i han cotitzat durant 15 anys. Automàticament es deixen fora uns quants milers de discapacitats perquè no acompleixen un dels tres requisits: sobretot el primer i el tercer. És el que saben fer molt bé aquests “governs” de la societat del “benestar”.
Hi ha encara una dada més interessant: segons l’enquesta darrera de l’INE hi ha 1.482.000 discapacitats en edat de treballar, però sols ho fem uns 429.000, 32.000 amb discapacitat mental. Si sabem fer uns mínims comptes, veurem que SOLAMENT hi ha treballant menys del 30% de discapacitats en edat laboral. M’agradaria saber d’aquest 30% quants podran acollir-se a aquest “nou” dret d’aquesta societat laboral.
I si preguntes al govern, per tenir reconeguda una discapacitat del 33%, quins “beneficis” tens al treball, et remeten als govern autònoms. I aquest, almenys, el valencià sabem massa de quin peu coixeja. Mai millor dit. Bon dia.
PD: Sols he volgut denunciar una més de les lleis que fan aquests governs de la societat del benestar. A l’hora d’aplicar-la veus CLARAMENT que sols (SI ÉS QUE BENEFICIA a algú) és aplicable a un percentatge mínim i irrellevant. I MENTRESTANT les prebendes, els sous, les jubilacions dels “nostres” diputats i diputades els “afecten” SEMPRE al 100%. Deu ser allò que facen vostés les lleis que jo faré el reglament… Bon dia. I no sé què passa que no em deixa penjar cap foto en l’apunt. Deu ser un boicot del “govern”?
Fotre, Àngel. Tenim en comú més coses de les que jo pensava.