Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
30 de maig de 2010
0 comentaris
EL GENOVÉS
Situat a la ribera del riu Albaida. La superfície del terme és muntanyosa. En la part meridional s’alça la serra Grossa, les estribacions de la qual en aquest territori s’anomenen serra de la Creu, amb una altitud de 410 metres, que en els contraforts més meridionals anomenats La Solana, assoleix els 436 metres. El riu Albaida entra pel sud-oest, pel congost de l’Estret de les Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i aflueix de sud a nord per la part occidental del terme, fent en ocasions la tasca de límit territorial. La superfície conreada comprén el 39%; la no conreada el 9% i la improductiva un poquet més de la meitat del sòl. Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pasturatges; en els conreus de regadiu, predominen els cítrics, seguits a distància per l’arròs, hortalisses i altres cereals. L’aigua procedeix del riu Albaida i d’alguns pous. La vila es troba situada al peu de les estribacions del marge esquerre del riu Albaida; el caseriu, edificat en un principi en el cim de la muntanya, ha anat ampliant-se pel terreny pla. Actualment té uns 2.700 habitants. La seua parròquia té per titular la Mare de Déu dels Dolors i pertany a l’Arxiprestat del Puig de Xàtiva.
Dins del terme, en el Portitxol, existeixen restes d’un poblat ibèric. El Genovés fou una alqueria musulmana, inclosa dins del terme de Xàtiva. En 1268 el rei Jaume I la va donar al metge Baldoví i el seu germà Joan. En 1441 comprà l’indret Raimond Ripoll. Pertanyé al senyoriu dels comtes d’OLocau, i passà a la família Fenollet per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet. En 1762 s’independitzà de Xàtiva i a principis del segle XIX es constituí en municipi. Forma part d’aquest municipi el caseriu d’Alboi, que se li va annexionar l’1 de gener de 1846.
En 1535 es va desmembrar de Xàtiva, de la qual depenia pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, i es va erigir en rectoria de moriscos, amb l’annex d’Alboi. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera constava de 70 cases de cristians nous, l’església del qual estava dedicada a Sant MIquel Arcàngel. El capellà celebrava la segona missa els diumenges a Alboi. En la part alta de la població es troba el temple parroquial, d’ordre toscà, amb cor alt, amb bastant capacitat. Sobre el pujol que domina el caseriu es troba el Calvari amb l’ermita del Santíssim Crist, amb cúpules i amb una devota imatge del titular. Als afores està la font monumental dedicada a Sant Pasqual Baylon, amb un banc circular de pedres de silleria i casalicis amb l’escultura del sant, conjunt ornamental que data del segle XVIII. Se celebren les festes patronals a Sant Pasqual Baylon i el Santíssim Crist del Mont Calvari, a la Mare de Déu dels Dolors i als Sants de la Pedra, els primers dies de setembre.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!