Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 d'abril de 2013
0 comentaris

El folklorista Martí i Gadea, article de Francesc Jover

Autor: Francesc Jover. Per al Ciudad d’Alcoi (enviat el 4 d’abril de 2013) Publicat el dia 23 d’abril de 2013

 

El folklorista Martí i Gadea

 

Una ullada a la història ens fa veure que sempre hi han hagut valencians que han reivindicat fidelitat a les nostres arrels, defenent qui som i allò que més ens caracteritza com a poble. Joaquim Martí Gadea (1837-1920), natural de Balones, el Comtat, va dedicar bona part de la seva vida a estudiar els costums i caràcter folklòric del valencianes i dels seus pobles. Va deixar escrits diferents llibres, patrocinats per ell mateix, sobre llegendes, dites populars i romanços i tota mena. Podríem dir que és un dels que més be va retratar el caràcter dels valencians i el seu folklore al segle XIX i primeries del XX. Va deixar ben definit el temperament valencià sorneguer i irònic d’aquella societat preindustrial que tant be s’ho passava fent burla de les virtuts i defectes del veïnat. Dissortadament no ha estat encara suficientment reconegut, tot i que Manuel Sanchis Guarner (1911-1981), li tenia gran respecte i sovint el citava.

Martí Gadea va entrar al Seminari de València per fer estudis de capellà quan tenia dèsset anys. Son pare, el ti Ximo, anava per vacances a Xàtiva a esperar el seu fill Ximet que venia en tren, que l’inauguraren aquell any. El 4 d’octubre de 1865 va cantar la primera missa a Balones, coincidint amb les festes de sant Francesc. Després d’exercir de rector a diferents llocs, el 1877 va guanyar per oposició la rectoria de Mislata, on va estar fins al 1920 que va morir a 83 anys.

Mossèn Joaquim, a part de ser tota una institució a Mislata, era un folklorista de vocació en una època que els costums i tradicions del poble eren ben verges. En tots els pobles que va estar, o va visitar, recopilava dades i materials que estan editats en una dotzena de llibres que, malgrat la desorientació ortogràfica, són autèntiques joies etnològiques de cultura popular valenciana. L’obra d’aquest capellà és imprescindible per qualsevol estudi seriós que vullga fer-se sobre el caràcter dels pobles i la seva cultura popular.

Actualment, llevat d’honroses excepcions, els valencians no coneixen suficientment mossèn Martí, o el que és pitjor, quan alguns han volgut recuperar-lo ha sigut amb la intenció de justificar una hipotètica secessió de la llengua valenciana diferent a la catalana.

Cal destacar la defensa que feia de la llengua i del seu ús. El següent text que transcric literalment ho confirma: «la tendència hui en dia de certs valencians empeltats segurament de castellans, pareix que siga arraconar la nostra llengua i tot lo que té relació amb ella, nosatros, que gràcies a Déu no pensem aixina, volem recordar ací eixos tipos i eixes coses, a fi de que el poble sàpia son passat… ». A més, afig el següent comentari: «en esta part, mos donen exemple els catalans, puix en la mateixa Barcelona, veiem que fins a les senyores i senyors més distingits i encopetats, pública i privadament tots parlen en la seva llengua. Ademés, els catalans prediquen, resen, canten i ho diuen tot en català […], els valencians, llevat el sermó i els milacres de sant Vicent Ferrer, tot ho fan en castellà, puix dasta en Lo Rat Penat es permitixen discursos en castellà, només per a donar gusts a algun soci que té aficció a eixa llengua». Uns versos de mossèn Xoxim diuen: Entre es idiomes del mon / ningú com el valenciá, / puix es rich, breu, expresiu / y dolç com el maçapá.

Allà on va estar, o visitava, va recopilar testimonis costumistes de l’època. De qualsevol indret del País Valencià, contava mossèn Martí els seus romanços. De tots els llocs del seu benvolgut País, tenia alguna cosa que dir. Conta una història d’un andalús de Cadis que es va establir a Alcoi i es coneixia pel malnom de «Cahicenyo», acabant amb una quarteta que deia: «El Cahicenyo d’Alcoy / se feu rich tractant en drap, / però se gastà en Valencia / tot lo que havia guanyat». Altra historieta de les Uxoles acaba en aquestos versos: «Les Uxòles pera Alcoy / son elements de riquea, / y un punt de juar i beure / pa la gent malfaenera».

Menciona moltes més històries d’Alcoi: els «Sentos», la Font Roja, el «Pardalot d’Alcoi», els «Xeus», etc. fran.jodo@gmail.com

  

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.