Edicions 62 ha citat la premsa catalana al domicili del doctor Broggi per presentar el llibre La necessitat de ser útil. Es tracta d’un interessant volum que recull una llarga conversa temàtica entre el doctor Broggi i la filòsofa i escriptora Teresa Pous. Un llibre doblement interessant, doncs: per les reflexions vitals del doctor Broggi, però també per les aportacions que fa la mateixa Teresa Pous amb una encertada cita dels filòsofs i pensadors que serveixen per convidar la resposta del doctor.
El títol del llibre ja marca el full de ruta: l’essència és ser útil. Sí, però útil per a qui i per a què? Doncs útil per a un mateix, útil per entomar la vida, la malaltia i la mort, útil per a Catalunya i útil per a la pau.
La necessitat de ser útil és el resultat d’una feina de més de dos anys, però la gènesi del volum és llunyana, perquè Teresa Pous va conèixer el doctor Broggi fa anys, quan ell presidia la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. “Conèixer el doctor Broggi és una de les millors coses que m’han passat a la vida”, confessa la filòsofa als periodistes. Molts coincideixen plenament amb aquesta afirmació.
El llibre està impregnat de la filosofia oriental. No ha d’estranyar, perquè el doctor Broggi, que estava acostumat a treballar amb el cos material en la sala d’operacions, també va ser un dels primers al nostre país a interessar-se seriosament per aquests corrents de pensament. Hi va tenir molt a veure la influència d’un oncle seu, el modernista Juli Vallmitjana, orfebre, pintor i literat.
Com podem ser útils per a Catalunya? La resposta del doctor Broggi és directa: “Hem de fer conèixer al món que som un poble sotmès a un altre, que ens explota. Aquest és el camí. Espanya ens hi posarà tots els obstacles que pugui, però si tothom ens coneix, no s’hi podrà oposar.”
L’egoisme, afirma el doctor Broggi en el llibre, explica tots els desastres. I si ho sabem, què podem fer per posar-hi remei? El doctor Broggi, quan és interrogat sobre aquest punt, adverteix: “Això és una mica llarg d’explicar. La humanitat té tres plans: el material, el mental i l’espiritual. El material ja el coneixem; el mental és el sistema nerviós, és el jo. I el jo es pot unir amb la matèria, amb els seus dolors, les seves emocions, passions i angoixes. D’aquí deriva l’egoisme. Però el jo, quan es fa vell, com m’he fet vell jo, ha de procurar d’unir-se amb el pla espiritual.”
Sí, però per què? “Perquè el pla espiritual és Déu, és el principi creador i ordinador. És molt difícil de definir perquè és infinit, és a tot arreu. Però si t’uneixes a aquesta dimensió espiritual t’alliberes de la mort. És com el riu que va a parar a un oceà immens.”
Parlem del cristianisme? “En el fons, totes les religions són el mateix, són iguals: cristianisme, hinduisme, islamisme… Fa milers d’anys que ja es parlava de l’esperit universal i creador que ho ordena tot, que fa que naixem, visquem i morim. El cristianisme assenyala un pont entre nosaltres i la universalitat: l’amor. Això vol dir que hem d’estimar tothom i la naturalesa, perquè ells també són Déu.”
I llavors evoca un magnífic poema de Tagore en el qual un home que busca Déu acaba allunyant-se’n perquè menysprea els altres, ja que els considera un obstacle en el seu camí.
Teresa Pous afegeix en aquest punt: “És el mateix que buscaven els filòsofs que ensenyaven l’art de viure. Epicur afirmava que qualsevol llegat filosòfic que no ens ajudi a ser millors i no solucioni el patiment de la humanitat no té cap interès.”
Ara bé: en el llibre no només hi ha reflexions filosòfiques fruit de dècades de tractar amb la vida i la mort. També es fa un repàs als principals progressos de la medicina. I s’aprenen coses útils, com ara per què hem de menjar molta fibra.
Ell sempre diu que ha tingut molta sort en la vida. Que sempre que s’ha trobat en una situació desesperada hi ha hagut un cop de sort que l’ha ajudat. Tot això ho atribueix, diu, a un àngel.
Potser és el mateix àngel que fa que un no es cansi mai d’escoltar-lo ni de llegir les seves reflexions. Perquè és una d’aquestes persones que tenen el rar privilegi de fer sentir millor els seus interlocutors. Tots nosaltres.