Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No puc resistir-me a fer l’últim blog de l’any, però deixeu-me que expresse l’emoció en constatar com el PSOE valencià ha triat eixes candidates tan valencianes com Mª Teresa Fernández i Inmaculada Rodríguez, nascuda a Madrid però que fa gala de valenciania a la Capital d’Espanya. I a ben segur que es posaran de seguida a aprendre la nostra llengua, ja ho voreu, com Trillo, el candidat del PP per Alacant. I fins i tot faran el lobby valencià per defensar els nostres interessos. No ens podem queixar, som uns afortunats en vore com tots els madrilenys volen vindre a presentar-se a les nostres circumscripcions. De fet, Gandia ja ha esdevingut la "playa de Madrid". Que hi farem a banda de donar la raó al Conde Duque de Olivares.

Vull aprofitar este últim post del 2007 per contestar alguns dels nombrosos internautes que seguiu estes reflexions que en cap cas pretenen fer doctrina o càtedra. És una finestreta oberta al món i a tots vosaltres. Jo confie en internet, una eina magnífica per a aquells que no tenim cap altre mitjà. Les noves tecnologies ajuden. Sempre ho dic, la millor font d’informació sobre el BLOC és la seua web. Encara hi ha qui pren com a dogma el que diu qualsevol dels mitjans.

El BLOC, i el País tenen millors experts i intel·lectuals. La responsabilitat és la de dirigir un equip, un partit que té la determinació de construir un País. I en esta tasca estem, pas a pas. El nacionalisme polític valencià ha perdut molts trens, massa fites on no hem estat presents i on els nostres adversaris han anant fent-se un sistema a la seua mida. Ja s’han preocupat de blindar-se amb barreres electorals, lleis de finançament, fundacions a mida, contractes de TDT, privilegis i clientelismes múltiples, mentre nosaltres ens quedàvam mirant i protestant. Ells feien i nosaltres no pintàvem fava més enllà d’algun municipi emblemàtic. La política, al remat són resultats i els bons resultats te’ls donen els vots. Darrere d’un vot hi ha una persona. No tenim cap altre camí que marcar diferències amb l’establishment del PP-PSOE. Ells disposen de la millor aviació (mitjans de comunicació) i la millor artilleria (presència a les institucions), però al remat el terreny (com molt bé diu el meu amic Joan Senent) l’ocupa la infanteria. Sí els afiliats i els militants. I nosaltres en tenim força, en som molts. Així que a nosaltres ens pertoca treballar amb eixe sentit d’innovació (estem d’acord Ignasi i gràcies per la teua confiança) i de proximitat. Liderar la construcció del valencianisme polític, sumant i compartit. Explicar on estem, on volem estar i què hem de fer per a aconseguir-ho. Hi ha exemples, al llarg del País de com s’han de fer les coses (i on hem errat). De fet hem triat candidats que han fet bé, molt bé, les coses als seus municipis encapçalant candidatures a Betxí, Muro, i Carlet: Alfred Remolar, Rafa Climent i Maria Josep Ortega. Observe que alguns internautes es queixen dels resultats electorals d’ací i d’allà i ho atribueixen a una única causa. Sempre cal analitzar en primer lloc que hem fet nosaltres, al nostre poble o ciutat. No podem ningú defugir de la nostre responsabilitat.

Fa molts anys, molts que treballem pel nostre País. Ningú ens ha ensenyat. No tenim els 398 assessors que té el Govern del President Camps (i que paguem tots), ni els centenars que treballen al complejo de la Moncloa i per aixó cal ser una mica espavilat. Jo aprenc molt de tots vosaltres. Hi ha molts llocs on el BLOC creix (per què?) i en altres baixa.

Ara tenim un nou escenari. Hem parlat i vos he donat unes pistes. Hem parlat. El 2007 ha estat un any de bona collita. Sí, sempre s’ha de aspirar a més, però hem fet un pas en la direcció que tocava…tenint en compte la situació interna com a partit que representa el moviment nacionalista del Poble Valencià i la cojuntura externa: els altres també juguen. Sí, un altre consell, no podem confondre el que volem, les aspiracions legítimes que tots tenim, amb allò que podem aconseguir. Si no ho fem així ve la frustració, el desànim i l’abandó. I no ens ho podem permetre. El País Valencià només ens té a nosaltres, la Comunidad ja té al PPSOE. Les passes que donem han de ser sòlides, fermes. Una opció electoral útil que ens permeta seguir el camí que ens hem marcat. Afrontem les eleccions generals amb convicció i no resignació. Amb la voluntat de situar veus valencianes al Congrés. Fer visible el País Valencià, i a més una candidatura útil per a mobilitzar amb més capacitat els nostres col.lectius i continuar avançant en el lideratge de l’espai alternatiu al PPSOE. Pronostique que el 2008 serà bo, molt bo. I el decidirem i treballarem tots plegats. Bon any 2008. Ah, i gràcies Noèlia pel teu beset, ja parlaré d’economia l’any que ve. I de tantes i tantes coses que m’agradaria poder expressar cada dia a este espai. Sincerament, no tinc temps. Ja m’agradaria expressar cada dia el que pense. Segurament molts de vosaltres us desencantaríeu. Sóc humà i a banda de la política tinc una vida privada a la qual també tinc dret.