Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

8 de febrer de 2015
0 comentaris

El Crist d’Alzira

Al costat del voral de la carretera CV-510 que uneix Alzira i Corbera on el pelegrí troba una xicoteta ermita, saludant-lo, o qui sap, si igual que un antic “autostopista” demanant a qui busca en el mar Mediterrani escoltar el murmuri de les ones, viatjar amb ell.

El ben cert és que allí, envoltada de tarongers, es troba visible l’ermita, xicoteta, solitària, abandonada i sense goig d’experimentar en el seu interior la celebració eucarística. És aquesta un edifici d’una sola nau i absis triconque sobre el qual s’assenta l’espadanya on en els anys setenta una campana fonia la seua veu amb la brisa marina, apagant el seu cant posteriorment. Els murs laterals compten amb faixons longitudinals i quatre òculs per cada costat, a què se suman els dos de l’absis, una finestra amb arc de mig punt i una porta ubicada en la part posterior.

La coberta, sobre la qual s’alça una creu de ferro, és de teules a dues aigües, unint l’absis amb la façana. Aquesta té frontó rectangular, rosassa amb motllures dentilades i porta amb auró escarser.

Luis B. Lluch Garín i la web ermitascomunidadvalenciana.com descriuen l’interior del mode següent: té volta de mig punt sustentada per les parets amb pilastres i capitells de fris de color gris, i es venera davall la closca del presbiteri, en una fornícula, la imatge del Crucificat.

Lectura: Gènesi 32, 2-3

CPE(o)
12.03.2006 | 8.09
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.