Ací teniu l’enllaç per tal de llegir l’article del professor de la UPF. I destaque aquests dos paràgrafs:
EN UN ALTRE SENTIT, NO CAL DIR que a Euskadi tenim l’altre precedent. Quan el PNB i l’esquerra abertzale pacten un full de ruta a Lizarra el 1998 salten totes les alarmes: les Corts espanyoles aproven una llei d’il·legalització de partits polítics que, uns anys més tard, deixa sense representació política una part de la població basca, permet foragitar el nacionalisme democràtic del govern i que un pacte entre les forces espanyolistes catapulti Patxi López a la lehendakaritza. Quin guió seguiria l’Estat espanyol si la clara majoria que ara hi ha al Parlament de Catalunya pactés una fórmula per fer efectiu el dret a decidir?
I ÉS QUE EL DIA QUE EL CATALANISME llanci un obús nacional la resposta espanyola serà furibunda. Com sempre afirmem, difícilment hi haurà repressió violenta en el marc de la UE i del Consell d’Europa, però sí que no ens estalviarem, pel cap baix, campanyes d’odi, torbacions socials i processos judicials. Mentre una massa crítica del catalanisme no accepti assumir aquests sacrificis personals i col·lectius, continuarem vagant erràtics pel desert.
PD: La il.lustració (AVUI.CAT) és de HYE YOUNG YU