Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Jesús no fou neutral. El seu seguiment suposa per a nosaltres el compromís de cercar la transformació d’aquesta societat tan plena d’injustícies i d’ídols antropòfags. Ens rebel.lem contra el (des)ordre establert perquè està basat en el poder, el diner i l’orgull. Un desordre que s’alça contra els més febles i empobrits i que, per tant, desfà el pla de Déu.

     Les persones cristianes tenim en la nostra fe en Déu un sòlid fonament per al compromís. Una fe que ens atorga sentit i alè sempre en tot el que fem i vivim. Però, per tal de viure el compromís pels altres no cal tenir fe religiosa. N’hi ha prou a tenir fe i convicció en uns ideals humanitaris. El compromís es justifica per ell mateix i no cal legitimar-se des de fora.

     Això vol dir que el cristià es distingirà del no-creient no tant pel que fa, sinó per com ho fa, o siga, pel significat i la intenció. La seua acció brolla de l’exigència evangèlica de l’amor, que no fa distinció de plans (per un costat Déu i per altre costat la realitat social) sinó que ho unifica tot. Doncs el centre de la nostra inquietud religiosa no és saber coses de Déu, sinó descobrir Déu en el cor de la  vida i en el rostre desfigurat dels que pateixen. De manera que per a nosaltres Déu no és un problema; el problema és l’home: què fem per tal d’alliberrar les persones dels seus problemes?

I m’he trobat també aquest text que us tradueix:

Sense distraccions

Si quants pensen en Déu
dedicaren algun temps
a pensar en els altres,
Déu baixaria dels  núvols il.lusos,

Si quants parlen del més enllà
dedicaren algun temps
a remeiar el més ençà,
seria més fàcil de descobrir
que no hi ha distàncies ni dos mons
ni es pot ser neutral
fantasejant amb l’allí
doncs l’allí naix ací.

El problenma no està en Déu,
sinó en els déus ben pròxims
els que dominen, oprimeixen
i ens tracten com a cucs.
Queda, doncs, en les  nostres mans
defensar, no els drets de Déu,
sinó els drets humans.

PD: Text trobat a Santa Maria de Nassiu.