Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     El compromís es té per coherència personal, per fidelitat a u mateix. El compromís no es justifica per l’èxit obtingut, ni es deixa pel fracàs o la decepció que arriba. El compromís es justifica a ell mateix. La “paga” del compromís és saber-se conseqüent amb el que u creu i desitja, no trair-se ni corrompre’s més.

     La posició oposada al compromís és el passotisme, la indiferèncvia, passar de tot. És una actitud de comoditat i d’egoisme. és una barreja de desgana i cinisme dels que pretenen estar de volta de tot sense ni tan sols haver arribat a cap part. El “passota” s’assembla a l’espectador que mira sense interés una pel.lícula avorrida. S’automargina de la realitat que l’envolta i viu la seua vida. Es riu dels que tenen ideals i dels que es cerquen embolics per voler canviar les coses. En el fons, el passota és un “trepa” que va a la seua encara que s’afone el món. I aquest tipus abunda tant entre la gent jove com entre els adults que critiquen de vegades els joves.

     El compromís és dur i també en ocasions arriscat; exigeix esforços i renunciar a moltes coses. El compromís autèntic ens duu a “SER ELS PRIMERS EN EL SACRIFICI I ELS DARRERS EN EL BENEFICI”. Tenir un compromís no és fer coses a temps parcial ni per unes hores, sinó que consisteix en una forma de ser i de viure. No es tracta de coses externes i desconnectades de mi, sinó que sempre i en qualsevol circumstància el que faig és quelcom que m’ix de dins, del meu mode de ser interior. Per això, el compromís sempre és font de felicitat, és joiós, encara que ens duga complicacions. En aquest sentit profund i íntim, el compromís no és quelcom imposat com una obligació que altres ens imposen, sinó que és quelcom que flueix de les meues conviccions més profundes.

     Un compromís entés i sentit d’aquesta manera ens fa viure convençuts que les coses poden canviar si empenyem SOLIDÀRIAMENT. Creiem el que diem i vivim el que creiem. Vivim entusiasmats. L’entusiasme trenca el fatalisme resignat d'”ací no es pot fer res” i afronta amb enteresa d’ànim les dificultats, sabent que sempre hi ha una eixida. L’entusiasme és fruit de l’esperança, doncs solament els que tenen esperança saben comprometre’s amb il.lusió.

     PD: D’uns papers de Santa Maria de Nassiu.