Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
1 de juny de 2011
0 comentaris
El cànter amb esquerdes
Conta la llegenda que un home transportava aigua cada dia a la seua aldea fent servir uns grans cànters, subjectats en les extremitats d’un tros de fusta que col.locava travessat sobre la seua esquena.
Un dels cànters era més vell que l’altre i tenia xicotetes esquerdes; cada vegada que l’home recorria el camí cap a casa la meitat de l’aigua es perdia. Durant dos anys féu el mateix trajecte. El cànter més jove estava sempre molt orgullós del seu desenvolupament i tenia la seguretat que estava a l’alçada de la missió per a la qual havia estat creat, mentre que la l’altre es moria de vergonya per acomplir tot just la meitat de la tasca, encara sabent que aquelles esquerdes eren fruit de molt temps de treball. Estava tan avergonyit que un dia, mentre l’home es preparava per a traure aigua del pou, decidí parlar amb ell:
-“Vull demanar-te disculpes ja que, a causa del meu llarg ús, solament aconsegueixes lliurar la meitat de la càrrega i sadollar la meitat de la set que espera en ta casa”.
L’home somrigué i li digué:
-“Quan tornem, per favor observa curosament en el camí”.
Així ho va fer. I el cànter notà que, pel costat on ell anava, creixien moltes flors i plantes.
-“Veus com la natura és més bella en el costat que tu recorres? Sempre vaig saber que tenies esquerdes i resolguí aprofitar aquest fet. Sembrí hortalisses, flors i llegums, i tu les has regat sempre. Ja vaig recollir molts flors, cols i cebes. Si no fóres com ets, com podria haver-ho fet?
Tots nosaltres, en algun moment, envellim i passem a tenir altres qualitats. És sempre possible aprofitar cada una d’aquestes noves qualitats per tal d’obtenir un bon resultat.
PD: D’uns papers de Santa Maria de Nassiu.
Comparteix això:
Relacionats
Jo, no sé vosaltres, sí vull el tripartit
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!