Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

17 de març de 2013
0 comentaris

El bisbe Rafael Sanus, text de Jordi Bort (Levante-EMV)

Arran de la consagració bisbal de Rafael Sanus (acs) fa 25 anys, Jordi Bort ha escrit aquest text, il.lustratiu del tarannà de monsenyor Sanus, un alcoià com cal. La imatge és de Religió Digital.

El 12 de març de fa 25 anys era consagrat bisbe Rafael Sanus. Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana, va ser rector del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, del Seminari de València i del Col·legi del Corpus Christi, canonge de la Seu de València i vicari general.
Va ser nomenat bisbe auxiliar de l´arquebisbe Miquel Roca el 1988 i presentà la seua dimissió el 2000, degut a l´autoritarisme del nou arquebisbe, Agustín García Gasco. En la carta de renúncia dirigida al papa, el bisbe Sanus feia referència al fet d´haver estat «totalment marginat» per part de García Gasco, que els cristians progressistes relacionaven amb l´Opus i els Legionarios, mentre que el bisbe Sanus era una persona oberta, amb unes qualitats intel·lectuals extraordinàries i amb un gran prestigi entre els capellans. En un monogràfic de la revista Saó sobre els textos litúrgics valencians, el bisbe Sanus es preguntava «per què els bisbes no oficialitzen d´una vegada, el que és normal a nivell de carrer? És que volen continuar la política lingüística dels temps de Franco?». Per al bisbe Sanus era important la inculturació de l´Església Valenciana, i per això destacava el paper de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i demanava als bisbes, que actuaren en conseqüència. A no ser, deia, «que vulguen continuar l´exemple d´indiferència i de menyspreu a la nostra llengua que va caracteritzar sempre Monseyor García Gasco». Degut al menyspreu de D. Agustín, com recordava el bisbe Sanus, els textos litúrgics preparats per l´AVL «dormen des de fa quatre o cinc anys, en algun dels calaixos del Palau Arquebisbal».
Vaig tindre la sort d´entrar en contacte amb el bisbe Sanus el 2007, amb motiu del Centenari del naixement del cardenal Tarancon. En el llibre Vicent Enrique i Tarancon. Un cardenal per a la llibertat, que vaig coordinar, volia que el bisbe Sanus col·laborara. Ell acceptà la invitació i tot i el seu interès, finalment no va poder ser. De tota manera i gràcies a les converses telefòniques, vaig descobrir en el bisbe Rafael, un home que parlava clar i i que no tenia por al què diran.
Preocupat pel futur de l´Església, el bisbe Sanus deia: «Hi ha que canviar el rumb i el tarannà de l´Església». Defensor de l´aconfessionalitat de l´Estat, pensava que calia «fer del rostre de l´Església una oferta de diàleg». Sanus creia que l´Església no podia anar contra la història i per això calia «respectar la llibertat de pensament, d´expressió i de consciència». El bisbe Sanus defenia la necessitat que l´Església es desprenguera «de moltes tradicions, normes, falses seguretats, teologies caduques, excessiva burocratització de les seues estructures». Sanus defenia «una llibertat personal, en contra d´un infantilisme religiós i moral». I és que Sanus era deixeble de Tarancón i un dels últims bisbes taranconians!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.