Nivells d’educació:
1) Ens comuniquem: Les persones podem comunicar-nos unes amb les altres. I, de fet, encara sent muts, ens comuniquem. La comunicació més freqüent és la que fem amb paraules parlades o escrites. Tanmateix, també ens comuniquem amb gestos. I encara estant lluny uns d’altres ens parlem per telèfon, correu, WhatsApp, etc.
Parlem d’una manera importantíssima amb els nostres familiars i amics. I el fet de no parlar amb algú és una manera de manifestar que no ens volem relacionar amb aqueixes persones a qui neguem la paraula. Els temes sobre els que parlem són il.limitats, uns interessants, altres no. En comunicar-nos podem exercitar la sinceritat, la mentida o l’error.
2) Nivells de comunicació: Se solen distingir tres nivells de comunicació, anomenats nivell 0, nivell 1 i nivell 2.
El nivell zero: S’anomena així quan parlem de temes que no ens fa por parlar-los perquè no ens afecten, és a dir, ens dóna igual si són veritat o mentida o error. D’aquest nivell parlem quan parlem del temps o d’algun fet que ha passat lluny de nosaltres o u conta coses que passaren fa molts anys sense cap transcendència.
Nivell u: Al nivell 1 parlem quan les converses són sobre temes que ens afecten alguna cosa i de temes que no ens fa por comunicar. Per exemple: “Vaig a fer un viatge a Montserrat” o “agafe vacances la pròxima setmana”. O “he parlat amb el mestre i m’ha dit que t’esforces”.
El nivell u també inclou quan parlem d’assumptes que afecten els altres. En aquest nivell estem quan un parent no proper està malalt. O quan comuniquem a un veí o a un conegut que li ha tocat la loteria. O de coses rutinàries que has fet aqueix dia o dels accidents de cotxe que hi ha hagut el cap de setmana…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!