Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Compartisc molt gustosament aquest article de la Carme Miquel sobre Educació:

Deu haver pocs individus que no consideren l’educació un element imprescindible per a la vida de cada persona i per a la bona marxa de les col·lectivitats. Una altra cosa és el concepte que es tinga d’educació que pot diferir entre uns o altres  però que hi és coincident en allò bàsic.

Educar és aportar a cadascú, tots els elements que li calen per desenrotllar al màxim les pròpies capacitats intel·lectuals i físiques, així com les habilitats socials, la gestió positiva de les emocions i l’adopció d’uns valors humans universals. Per tant, la gestió política té davant un camp educatiu molt ample, tan ample que és evident que no pot abastar-lo tot. Pot sí, transmertre i afavorir una determinada idea sobre educació, però les actuacions polítiques concretes, les ha de focalitzar dins d’allò que diem “sistema educatiu”. En qualsevol cas, la responsabilitat hi és important i els recursos de tot tipus que hi  calen són elevats.

Aquestes consideracions em porten a pensar en el gran repte que té per davant la nova Conselleria d’Educació, amb la dificultat que suposa comptar amb uns recursos econòmics molt reduïts després de les retallades de les legislatures anteriors. I amb unes maneres de fer i amb uns clientelismes que segurament hi dificultaran  la gestió. En l’altra part de la balança hi ha l’aspecte enormement important de la il·lusió i la voluntat política, la intel·ligència i el coneixement real, des de la base, del món de l’ensenyament, la capacitat de treball i l’estima per l’educació que, em consta,  són alguns dels actius del nou equip de la Conselleria.

Però hi ha altres reflexions que m’hi faig i una d’aquestes és la de la transversalitat del tema educatiu. Vull dir que tota la Generalitat déu impregnare-se d’un sentit educador i pedagògic. A part de la coordinació entre conselleries per incidir en àmbits concrets (educació mediambiental, educació en la salut, per exemple) la manera d’actuar en general, ha de ser explicativa i afavoridora de la pràctica dels valors humans.  D’altra banda hi ha altres institucions com ara els ajuntaments que dins de les respectives competències municipals n’hi ha moltes que incideixen en l’àmbit cultural, en l’esportiu i en l’educació de la ciudadania en general, que caldria potenciar al màxim. Hi ha a més, una figura important, la de “ciutat educadora”, un moviment que es va concretar l’any  1990 en la creació d’una associació internacional que es regeix per la “Carta de Ciutats Educadores”, encara que, dissortadament, no totes les associades  en compleixen els principis.

Finalment hi ha tota la societat en general: els mitjans de comunicació, empreses i ssociacions diverses,  haurien de dotar-se d’un esperit educador. Aconseguir una societat valenciana educadora  seria… tan important!