Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de gener de 2010
0 comentaris

DUES AIGÜES

Municipi situat a la zona centre-occidental de València, en la conca del Xúquer. La superfície del terme és completament muntanyosa, amb la serra de l’Au a la part sud, que també pren el nom del municipi. Els seus cims més alts són: l’Au, amn 949 metres, i el Carcamal, amb 834. Al sud-oest s’alça la serra del Carballón, en què es troba el pic de Colaita, amb 827 metres. El riu Xúquer serveix de límit durant un llarg tros amb els termes de Catadau, Tous, Millares i Cortes de Pallàs, discorre encaixonat  la gran part del seu recorregut, que és molt sinuós. Verteixen les aigües al Xúquer els barrancs de Fleirón, de la Murta, de la Fuentecilla del Bosc, la rambla de la Canal i el del Caçador. Cap a la conca del Magre  verteixen les aigües els barrancs del Cairón, Garrogueras, Perelló, del Purgatori, Cal, Oronetes i d’altres. Abunden els boscos poblats de pins i altres coníferes, existeix abundant caça menor i porcs senglars. El poble es troba entre els barrancs de Llosa i l’Ombria. A començament del segle XX tenia uns 1.200 habitants, iniciant-se poc després un descens constant. Actualment té uns 400 h. La seua parròquia està dedicada a la Mare de Déu del Rosari i pertany a l’Arxiprestat del Marquesat.
El terme de Dues Aigües ja estava habitat cap a la meitat del VI mil.lenni aC. En la cova der la Cuina es mostra que hi ha continuïtat de vida des de l’Epipaleolític fins al Neolític. També es troben en alguns paratges pintures rupestres.
Si bé el seu origen és musulmà, no consta en el Llibre del Repartiment després de la fundació del Regne de València. En 1325 l’adquirí Francesc Scribe. En 1349 passà a propietat de Raimon Castellà, posteriorment a Antoni de Vilaragut i a la família Roís de Corella. Fou cap de baronia i posteriorment del marquesat del seu nom que comprenia les poblacions d’Ontanell, Cortes de Pallàs, Roaia, Boxet i Miralles, i va ser el seu primer marqués Ginés de Perellós. La seua població morisca es va unir a la revolta del cabdill musulmà Al-Azraq, que en ser sufocada fou expulsada, i quedaren solament 12 cases habitades per cristians.
Els annexos d’Ontanell, Cortes, Roaia, Boxet i Miralles de la parròquia de Dues Aigües se’n separaren i es van constituir en rectories de moriscos en 1535. En 1574 l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera disposà que el poble de Dues Aigües i el castell de Madrona es prenguera com un sol poble i parròquia. En trobar-se en runes l’església ordenà que se’n construira una de nova. Tenia aleshores quaranta cases de cristians nous. Celebra festes a la Mare de Déu del Rosari, la dels Dolors i Sant Roc del 15 al 20 d’octubre.
 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.