Us deixe traduít aquest text de Virginia Mataix:
“Des d’aquesta Holanda sota l’aigua s’ha acomiadat desembre amb una terra que no es deixa veure i és un bassal. Els canals i les sèquies estan al límit i si les condicions meteorològiques no canvien, les estacions de bombament començaran a extreure les aigües per abocar als rius. Com diuen aquí: «Déu va crear la terra i els holandesos la van crear ells mateixos.» Així, mirant després del finestral els ànecs nedant pels jardins empantanegats, intente digerir l’allau d’esdeveniments funestos que van desmantellant els drets a Espanya. Des d’una distància quilomètrica, només, perquè Holanda és un calc de l’Espanya irrespirable. Ací, tant que va prometre el Partit Laboralista tornar la sanitat pública al seu poble, ha quedat que cada ciutadà s’ha de pagar una assegurança privada, la quantia dependrà del salari anual. Hauran de copagar i costejar estada en hospital i medicació.
Si més no, els holandesos comencen a manifestar-se a l’Haia i a Amsterdam, per milers. Partits com el neoliberal i laboral van de la mà en les retallades, i apuntalant-los estan els demòcrates cristians o una Democracia66, que va de progressista, però que dóna suport a les mesures que més afavoreixen l’escarsella. Una cosa així com els d’UPyD de Rosa Díez. Aquesta dona que ha anat canviant de partit i ideologia com de sabates, des de fa trenta anys i que va decidir presentar-se el 2009 a les eleccions al País Basc. En Sodupe, el seu poble, la coneixen tan bé que va aconseguir 61 vots, el 1,84%. Un èxit de percentatge. No obstant això, a Madrid i a València aspira a conquerir abstencionistes, desenganyats del PP i potser altres tants diletants del PSOE. Donya Díez sap moure’s en un discurs populista de dretes, a l’estil joseantoniano de Falange i de les JONS. Es marca el fanal de demandar constitucionalment a Bankia perquè el poble i els estafats per preferents i desnonats la criden de goig com una abanderada dels més febles i per un altre els arrea una estocada a l’esquena. Com? Recolzant la liquidació de la sanitat pública a Madrid més la seua privatització. Ho van fer els seus regidors, abstenint-se en una votació on el PP d’Ignacio González va obtenir, d’aquesta manera, l’aprovació de cruspir-se la sanitat de tots i totes. Aquesta abstenció d’UPyD va ser determinant per carregar-se el que milers de treballadors de la sanitat i pacients han defensant als carrers durant mesos. Després van i amaguen la pedra: que si no és exactament així, que només es van abstenir, que només estan d’acord amb algunes parts de la privatització. És a dir, UPyD ni diu el que diu ni vota el que vota, i la pren contra els partits polítics PP-SOE, com si no subscrivira el que ells proclamen. Rosa Díez, mentre mire els ànecs xipollejar, ha donat suport un cop més a les polítiques més neoliberals com és la regularització del dret a la vaga dels treballadors. Perquè, afirma, és abusiu i intolerable l’atur a Metro, Telemadrid, sanitat pública i els sindicats, segons ella, estan abusant d’aquest dret. Solia, senyora Rosa, aparèixer en excés per Telemadrid. Com passava amb Camps o Rita en RTVV. Els ha emprenyat no ser mitjà / estrelles de les televisions públiques de les comunitats autònomes. Em pregunte qui va a regular el dret a la desesperació.”
PD: El subratllat ha estat afegit per mi.
