Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

29 de novembre de 2010
2 comentaris

D’Otos al Ràfol de Salem

Ahir vam quedar un grip d’amics (coneguts a través de la xarxa) a Otos per tal de fer una visita cultural, un dinar i posterior xerrada a Ca les Senyortes i, finalment, desplaçar-nos al veí Rèfol de Salem per tal de fer un xicoteta passejada (que hem promés que un altre dia serà una miqueta més llarga).

Sobre les 12:30 vaig arribar a la plaça del Llaurador d’Otos, allí havíem quedat amb la resta de components de la colla i, com que encara estaven de camí, Dani, l’amfitrió, em dugué a visitar l’ermita del poble. Ermita restaurada arran de la desfeta de què fou objecte entre la guerra del 36 i el posterior abandonament. La llàstima fou que, ahir contràriament al que ve sent costum, la missa (cada diumenge de fi de mes se celebra a la 1:00) fou a les 11:00, i no poguérem accedir-hi. Una altra vegada serà.

Després ja vam baixar de nou a la plaça, i allí arribaren en dos vehicles els amics Salvador Jàfer, Toni Montes, Carles Vilaverde i Santos (sé que és de Massanassa i treballa a la ciutat de Zaplana i Trillo, Cartegena). Després de les corresponents salutacions, Dani Alfonso féu de guia per allò que té més destacat Otos: els rellotges de sol. Ens féu l’explicació de com començà tot i dels rellotges que ens trobàvem en la ruta pel poble. Un cop acabat el recorregut, vam visitar el palau del poble, avui bellament restaurant i convertit en Ajuntament i altres dependències municipals. Poguérem admirar les diverses dependències del que és un palau de la Corona d’Aragó. 

Després ja teníem reservada taula al menjador de Ca les Senyortes. Allí poguérem riure, xerrar, contar anècdotes, preguntar per amics de la infància, i crec que, si no ens alcem de la taula, acabem arreglant el món, com sol dir-se. Després d’admirar el Benicadell des de la terrassa de Ca les Senyoretes, una vista immillorable per a alguns dels que sóm de la Vall d’Albaida, férem camí al Ràfol de Salem.

Al Ràfol de Salem haguérem d’escurçar una miqueta el pla que dúiem perquè, a més que després de dinar i tenint en compte que el dia escurça bastant ja, solament poguérem fer la pujada a l’ermita de Sant Blai, tot recorrent el Calvari. També hem de dir que, des de l’ermita de Sant Blai, les vistes són impressionants i la Vall es veu bonica de veritat.  Férem diverses fotografies al llarg del dia, però no en tinc cap del Ràfol. Com que hem de tornar-hi ja tindrem l’ocasió de fer-ne. 

Finalment, com que Toni havia d’agafar l’autobús a Alfàs del Pi a les 18:00 a Gandia, ens acomiadàrem i cada u afagà un camí, cap a Cartagena, cap a Otos, cap a Benicolet, cap a Gandia per tal de fer cap a la ciutat de València. Des d’ací haig de dir que la mongeta de Carrícola ens deixà “plantats”. I després diu que no li ho diem. Bona vesprada. 

Hem tornat a la normalitat
08.01.2007 | 12.41
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.