Dos-cents diumenges de retransmissió de la Santa Missa en la televisió pública valenciana À Punt
Jesús Corbí Vidagañ celebrant habitual de la Santa Missa d’À Punt
El diumenge 8 de setembre, coincidint amb el Natalici de la Mare de Déu, que se celebra com a
festa major en tants pobles i ciutats de la nostra geografia, la retransmissió de la Santa Missa en
À Punt complirà les seues dos-centes emissions. És un motiu d’alegria i de gratitud.
L’inici de la retransmissió fou per l’oferiment de la televisió pública valenciana a l’arquebisbat de
Valencia de retransmetre les misses amb motiu del confinament que estàvem patint a causa de
la pandèmia del Covid-19, com s’anomenava aleshores. Per part de l’arquebisbat es veu com una
bona oportunitat de fer arribar l’eucaristia als fidels que s’estimaven celebrar-la en la seua
llengua materna: el valencià.
L’arquebisbe D. Antonio Cañizares i després D. Enrique Benavent, em confiaren la celebració
d’esta eucaristia i des d’aquell moment es retransmet des de la parròquia de l’Assumpció de la
Mare de Déu de Torrent. Els inicis foren sense participació presencial de fidels, a causa de les
condicions imposades per la pandèmia. No més el vicari parroquial Jordi Cerdà, el diaca Quique
Roig, que després també presidí alguna celebració ja ordenat prevere, l’escolà, un jove music
cantor i un servidor, érem els qui celebràvem cada diumenge l’eucaristia a la presència de les
càmeres i els tècnics de televisió.
Després, quan ja es podia assistir a la missa començaren a vindre els fidels i un grupet de músics i cantors que s’han mantingut i que garanteixen cada diumenge l’animació del cant. És just
valorar el seu esforç i entusiasme i agrair la seua perseverança. També s’uní l’equip de litúrgia de
la parròquia a la preparació setmanal de la celebració procurant que tots els ministeris es
cobriren en cada eucaristia. El diaca Fernando Fayos també ha estat participant quasi tot el
temps, com a seminarista i últimament ja ordenat prevere. I també el company i amic Luis Torró
que en alguna ocasió ens ha suplit en la presidència de l’eucaristia.
Els òrgans de govern de la televisió valenciana han estat sensibles a esta necessitat dels cristians
valencians i de la mateixa manera que oferiren —per iniciativa pròpia— la retransmissió de la
missa en pandèmia, també saberen respondre a la demanda dels ciutadans que, acabat este
primer temps, demanaven la continuïtat en la emissió. Ho vaig dir en directe un diumenge i ara
ho repetisc: la retransmissió de la missa per als ciutadans cristians és un espai on la televisió de
tots dona lloc a un col·lectiu nombrós, que ho demana i que ho valora. Pocs espais en televisió
es donen perquè siguen demanats expressament com este es va demanar, en el seu moment,
per milers de ciutadans que escrigueren amb la seua petició.
Però a més de ser un espai que possibilita la pràctica religiosa cristiana de malalts, ancians i
impedits, també és un servei d’educació, perquè la televisió té una dimensió educativa important
i de la mateixa manera que aprenem el llenguatge de l’esport o la política, en gran part pels
espais televisius, també aprenem el llenguatge religiós, espiritual i transcendent, siga de la
confessió que siga. És una riquesa que aprenem a expressar la nostra fe en la nostra llengua materna, amb la qual pensem, riem, plorem i també resem. D’alta banda, com afirma el papa
Francesc en Fratelli Tutti (274), els creients estem convençuts que “Déu es un bé per a les
societats”, i així ho manifestem i ho oferim amb senzillesa i humilitat, però amb fermesa i
valentia.
La direcció de la televisió valenciana s’ha pres interés des del començament i ara encara vol
millorar este servei, incorporant a la emissió de la Santa Missa el subtitulat simultani a la pantalla,
per a persones amb discapacitat auditiva. És un signe d’integració molt important i també
afavorirà que els fidels puguen participar millor en les respostes i els cants. Cal valorar-ho i agrairho.
L’equip de tècnics i treballadors que cada setmana fan possible la retransmissió ho fan amb dedicació i professionalitat, però sobre tot amb el respecte que mereix el lloc on treballen i
l’assumpte que retransmeten. Sempre han facilitat les coses i s’han adaptat a les necessitats.
Moltes gràcies.
Entre els feligresos de la parròquia de l’Assumpció de Torrent n’hi ha un grup que participa
habitualment de la celebració perquè valora el fet que siga en valencià i d’altres perquè busquen
una celebració ben acurada, per a honrar el dia del Senyor. Ha estat sempre en la nostra intenció
que l’eucaristia dominical no siga un espai de plató televisiu, sinó que cree l’ambient parroquial
d’una comunitat que celebra amb gust els misteris de Crist. Com deia el papa Francesc en la
missa crismal de 2013, que la unció de l’Esperit arribe a tots aquells que hi participen. També
alguns diumenges es fa present algun grupet de persones, fins i tot de comarques llunyanes,
d’Alacant o Castelló, que són seguidors de l’eucaristia en la televisió i tenen gust de participar-hi
presencialment.
Però allò que dona sentit a la celebració retransmesa per televisió és la participació des de casa,
des d’hospitals o residències, d’un nombre ben considerable de fidels telespectadors, creients i
alguns no tant, de molt diversa procedència i situació cultural o religiosa, que cada diumenge,
amb fe, amb expectació o simplement amb curiositat, esperen que siguen les deu del matí per
seguir la Santa Missa. He de confessar que ens arriben molts testimonis, de persones que troben
consol, pau, ànim i força en cada celebració.
Durant el temps de la pandèmia eren molts milers (arribarem a quotes de pantalla molt altes i a
un nombre d’espectadors elevadíssim) els que seguien la celebració. Fou commovedor com
algunes persones contactaven amb la parròquia per manifestar gratitud, d’altres demanaven
pregàries per l’espòs o la esposa que compartia cada diumenge la celebració i que el malaurat
virus se l’emportà… d’altres es decidiren a parlar d’alguna situació greu i a demanar ajuda;
d’altres s’acostaren als sagraments de la penitència i fins i tot de la confirmació… alguns estudiants a l’estranger poden participar cada diumenge en la seua llengua des dels llocs més
llunyans; d’altres des de poblets xicotets que no tenen missa cada diumenge; algunes persones
demanaven per escrit alguna paraula que s’havia proclamat, o textos de diversos autors citats a
l’homilia… Així es feu la transcripció i publicació d’un llibre que arreplega les homilies d’un cicle
sencer durant la pandèmia. Quant de bé esta fent este espai televisiu! Només Déu sap la força
evangelitzadora que conté, perquè qualsevol mitjà honest és bo per acostar la presència de Déu
a la vida de cada persona, sobre tot dels més fràgils i vulnerables. La televisió ha permès de
formar una gran comunitat entre aquells que cada diumenge participen de l’eucaristia.
Done gràcies a Déu per este gran regal i agraïsc poder presidir la missa cada diumenge. I ara, que
es compleixen les dos-centes retransmissions, done gràcies perquè la primera eucaristia, en març
de 2020, la vaig seguir des de casa com un malalt més pel covid i la que fa dos-centes la seguisc
novament des de la convalescència d’una operació. Així em done compte i done fe de quant
valuosa és esta retransmissió d’À Punt. Perquè on dos o dos mil es reuneixen en el seu nom,
presencialment o si és el cas, per televisió, ahí està Ell en mig d’ells.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!