Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
9 de gener de 2010
0 comentaris
DOMENYO
Aquest municipi darrerament ha sofert un trasllat d’ubicació. Es trobava en un principi en la serrania de Xelva, en la conca del riu Túria. La superfície d’aquells paratges és muntanyosa, amb altures que sobrepassen els 1.000 metres. El riu Túria penetra el terme per l’oest, i rep el riu Xelva com afluent. El territori està drenat pels barrancs del Llop, els Diables, La Cova de la Mora i la Marta. Les terres que es troben sense conrear tenen pins i mont baix, on abunda la caça menor i els porcs senglars. Les terres conreades ocupen el 20% i la resta és improductiva. Predominen els conreus de secà: cereals, cebes i tubercles. El poble es troba envoltat dels rius Xelva i Túria, que conflueixen al peu de la muntanya en el vessant de la qual s’alça la població. La parròquia tenia per titular Santa Caterina verge i màrtir.
Els vestigis més antics que es troben en l’antic terme de Domenyo es remunten al VI o V mil.leni aC, són uns sílexs tallats de xicotet tamany que apareixen en la cova Tormé, situada en un vessamt del mont Tormagal, de caràcter epipaleoplític i que probablement persistí fins al neolític. De l’edat del bronze, són algunes de les ceràmiques i pedres trobades al peu de l’esmentat Tormagal. Als Banys de Verge, en les Fontetes de Dalt es trioben restes de poblats ibèrics. També de l’època dels ibers són els gots, principalment de tipus caliciforme, trobats en la cova del Colmenar. La presència de la Roma Imperial fou intensa, en el Fontanar queden les restes d’una vil.la rústica; en uns camps al costat de la casa de Parra, es troba una inscripció llatina en pedra i una moneda de bronze de l’emperador Trajà, juntament amb unes altres monedes. Domenyo era una població important en temps dels musulmans. Després de la fundació del Regne de València quedà integrada en el senyoriu de Xelva, pertanyent a la família Azagra. Posteriorment passà a dependre de Jaume de Xèrica i després de Ramon de Vilanova. El seu senyoriu l’ostentaren darrerament els ducs de Villahermosa.
La seua parròquia, que formava part de la diòcesi de Sogorb, data de molt antic. En 1579 el bisbe Gil de Ruiz de Lihory separà Domenyo, de què era annex, Loriguilla i la creà parròquia autònoma. L’11 de juliol de 1960 es desmembrà de la diòcesi de Sogorb i s’incorporà a la de València. La construcció del pantà de Loriguilla afectà notablement Domenyo, qje quedà negat per les aigües, i l’obligà a traslladar-se a un altre indret. Es creà el nou Domenyo entre el nou Marines, la masia del Carril (Llíria) i la de Cortitxelles (Godelleta). El nou poble compta amb carrers amples i rertes, amb tota classe der serveis i una església de línies modernes, dededicada a Santa Caterina i Santa Anna, i té uns 500 habitants.
Comparteix això:
Relacionats
Reforma laboral i mòbing
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!