Santa Gemma i Sant Isaac. Dissabte Sant. Nit dels Rastres a Bocairent i dels Panderos a Ontinyent. Coets a Aielo de Malferit i l’Olleria.
Enguany té lloc el centenari del naixement d’aquest bisbe de la justícia social, brasiler de naixement i arquebisbe d’Olinda i Recife des de 1964. Aquest text, tercer d’aquesta Setmana Santa (Dissabte Sant), és un record i homenatge a la seua figura. Morí en 1999 i, a més de defensar la justícia social, la seua vida fou una condemna de les dictadures llationoamericanes. Va ser el símbol de l’anomenada “església dels pobres” i un dels més destacats teòlegs de l’alliberament. Va ingressar al seminari l’any 1923, ordenat sacerdot el 1931, és traslladat a Rio de Janeiro el 1936 i allí prengué consciència de les condicions de vida dels habitants de les “faveles”.
L’any 1952 és consagrat bisbe auxiliar de Rio. I des d’aquesta tasca contribuí a fundar la Conferència Nacional de Bisbes Brasilers, ajudat per Giovanni Montini, futur Pau VI. Fou nomenat secretari general de la Conferència de Bisbes Brasilers i, a partir d’ahí, contribuí a la creació del CELAM (Conferència Episcopal Llatinoamericana).
L’any 1968 la seua residència és ametrallada, perquè la seua lluita a favor de la reforma social el féu blanc de l’assetjament del règim militar. L’any 1969 caigué assassinat un dels seus més propers col.laboradors. I el 1970 és el govern brasiler qui enceta una campanya per tal d’acusar-lo de traïdor i de fer el joc al comunisme i li impediren l’accés al mitjans de comunicació. Jubilat des de 1984, a l’edat de 75 anys, amb el títol de Revolució en la pau, han estat publicats alguns dels seus sermons i al.locucions sobre qüestions socials. Fou nomenat Doctor “honoris causa” per més de 12 universitats i proposat al Premi Nobel de la Pau.
Si l’Església parla avui de drets humans i específicament l’Església del Brasil és degut al treball d’aquest bisbe. Cap episcopat del món té una agenda semblant a la CNBB en la defensa dels drets humans. Són paraules seues: “Quan parle dels famolencs, tots m’anomenen cristià; quan parle de les causes de la fam, m’anomenen comunista“. No sols parlava de qui passa fam, sinó també de les causes de la fam i de la misèria, la qual cosa incomodava el sistema que es nega a tractar les causes de la misèria perquè formen part de la seua pròpia lògica.
PD: Per tal de redactar aquest xicotet apunt he fet servir altres textos i referències a aquest home de la pau i de pau.
¡¡Toni Seligraaat, Toni Seligraaat, Toni Seligraaat, Tooooni Seligraaaaaaaaat…!!
Y quien quiera ver espectaculo, al teatro.