Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui que fa un fred que pela com diem al meu poble i en correcte valencià, he estat llegint "cosetes" sobre el rebombori que s’ha armat a la resta d’Espanya (alguns del PP ja ho escriuen Expaña) arran de l’entrevista a Pepe Rubianes al programa El Club de TV3 (la meua, sí, ja que Canal 9 no sé de qui és o, millor dit, sí ho sé: de la Voz de su Amo) 

Arran de l’entrevista, un conegut militant (sense carnet del PP -extremista-) començà a dir que … bo us ho estalvie. I vaig intentar calmar-lo i dir-li que Pepe Rubianes és Pepe Rubianes, que si haguera vist el seu espectacle "Rubianes solamente" no diria el que diu (el meu conegut, clar). Bé, total, que no vaig treure aigua clara com també diem al nostres pobles.

I acabe de veure la notícia al www.elplural.com i, efectivament, el que em pensava: tot tret de context com ja va sent molt habitual al centre i algunes de les perifèries de la nostra península.

La pregunta va ser: per què l’Espanya dels del PP no és la mateixa que la de molts espanyols? I l’Espanya d’aquests senyors (ho sent molt) és l’Espanya Eterna, l’Espanya dels paredons (recordeu Tarancón al paredón), el catecisme del pare Ripalda, la missa obligatòria (pobret de qui un diumenge eixia al camp a per unes carxofes), el cara al sol, els cors i danses de la Secció Femenina (recordeu que qualsevol xica no podia treure’s el carnet de conduir si no havia fet un curset de la Secció Femenina), els consells de guerra sumaríssims, les custòdies davall pal.li del dictador Franco (recordeu-ho bé), els neofranquistes que avui dissimulen…

Trobe molt trist haver de recordar açò per tal que alguns. d’una volta, sàpien a quin lloc ens volen dur aquests senyors del PP.

Com acabe de llegir us ho trasllade: Espanya és el que és, no la ficció que ens han ensenyat durant anys de dictadura, i que alguns pretenen imposar-nos. (de luchi)

Bon dia, i vigileu a la carretera.

Ah, se m’oblidava, les paraules de Pepe Rubianes van ser: "Que se vayan a tomar por culo estos españoles. (…) Ojalà les exploten los cojones (a los españoles) y vayan al cielo sus cojones."  Dijous (l’endemà) a la SER va demanar perdó als espanyols que s’hagueren pogut sentir ofesos, però va afegir: dir: "a los otros, a los reaccionarios, no les pido perdón"