El secretari d’estat Pietro Parolin és certament l’home sobre qui recau més responsabilitat en aquests moments, i el “sostituto”, el seu número tres, també porta el seu jou. Es tracta d’Edgar Peña Parra i el seu càrrec és “substitut pels assumptes generals de la Secretaria d’Estat”. Ell i Parolin junts parlen dotze idiomes i són els més alts representants de la diplomàcia pontifícia i sobre qui recau fer gestionar la maquinària ordinària de la Santa Seu mentre el Papa continuï hospitalitzat. Gestionen afers interns i externs, correspondència, nòmines i resolucions. Sobre la correspondència s’ha establert una novetat amb Francesc, i és que qui la rep i la gestiona no pot durar en el càrrec més de cinc anys, per evitar manipulacions o excés de poder. Mentrestant, al Vaticà pròpiament dit, la rutina del Jubileu continua engreixada: els pelegrins arriben, travessen la porta santa de la basílica vaticana, les pregàries del vespre pel Papa es multipliquen. Un Jubileu sense la presència del Papa és rar, però no impossible, i el papa Francesc, des de la seva fràgil condició hospitalària, no s’oblida de fer-se present. Pregunto als periodistes televisius que fa hores que estan a la plaça què en pensen i amb escepticisme responen: “D’aquesta, se’n pot sortir, però ja res serà el mateix”.