Mentre uns es manifesten a Madrid, uns altres reflexionem a les nostres cases i diem el que segueix:
Sol dir-se que any nou, vida nova. M’ha arribat un fullet a les mans en què aquesta frase ha canviat i diu: Any Vell, Vida Nova. Us full fer partícipis del seu contingut. Són una Reflexió de cap d’any de Cristianisme i Justicia. I que s’han vist obligats a reproduir perquè “alguns mitjans (de comunicació) donaren una informació fragmentada , a vegades sesgada, del text”. “Cristianismo i justicia” és un Centre d’Estudis de la Companyia de Jesús de Catalunya. Interessat pel diàleg cultural fe-justícia. La pàgina web és www.fespinal.com
Són dotze notes al voltant de l’any que acabàvem i el nou que començàvem. En resumiré quatre solament.
A pesar dels esforços de molts, s’ha seguit deteriorant el clima de convivencia política al nostre país. Hi ha polítics interessats en un ambient d’hostilitat política i divisió social semblant al que fa uns setenta anys ens dugué a la guerra civil, conflicte que tots considerem superat. De la mateixa manera, els jerarques de l’Església semblen haver optat per abanderar alguna de les faccions i aprofundir en la divisió en compte de ser signe de diàleg i conciliació. El rèdit electoral o la influència social que uns i altres puguen aconseguir no el sabem ara, però sí que llancem una pregunta: A quin tipus de societat condueixen aquests plantejaments agressius?
L’any 2005 hem vist com s’incitava a l’enfrontament entre territoris d’un mode que no havíem vist des de feia anys. El projecte d’Estatut català va destapar en molts una hostilitat que va més enllà del contingut concret del que es tracta: un text jurídic. És preocupant contemplar com nous recels i incomprensions se sumen als que ja hi ha i tendeixen a avivar-los més encara. En canvi, resultava esperançador el procés existent a Euskal Herria, on es multipliquen els rumors d’una possible treva d’ETA. Però, no ha estat així, el partit que hauria de fer oposició perquè així ho han decidit els espanyols fa servir el terrorismo i les seus víctimes per tornar al govern del país. En fi, quin rencor hi abriguen! Però, si a tres dies de deixar el govern el PP (Partit Populista) vam patir totes i tots els ciutadans un atemptat terrorista de la magnitud de 191 víctimes. Què més volen?
Lluny d’Iraq i Palestina, unes 21 guerres continuaren generant fam i sofriment a la resta del planeta. Guerres, que qualifiquem d’invisibles, no mediàtiques, inexistents als ulls de la humanitat. Quanta hipocresia ! Argèlia, Burundi, Costa de Marfil, Nigèria, República Democràtica del Congo, Somàllia, la regió sudanesa de Darfur, Uganda, Colòmbia, Afganistán, Filipines, L’Índia, Indonèsia, Nepal, Sri Lanka, Tailandia, Txetxènia, etc. Milions de persones s’han vist obligades a fugir de la violència o foren víctimes de constants violacions dels drets humans enfront la parsimònia internacional. Malgrat el que acabem de dir, hi ha hagut iniciatives de pau que han suposat una xicooteta llum per a milers de persones: acord de pau al sud de Sudan que ha posat fi a 22 anys de guerra, amb més de dos milions de morts i quatre de desplaçats.
El projecte imperial de Bush: basat en la polarització i la por, així com en l’estratègia del desarmament, amb nivells semblants a la Guerra Freda.
El projecte de l’ONU: incapaç de tirar endavant per la falta de recursos que pateix l’organització, per la manca de voluntad dels estats que la regeixen i, finalment, per la deformació genètica que la fa inoperant fins que siga objecte d’una reforma a fons.
El projecte dels moviments socials mundials: amb grans esperances, però que necessita d’una major participació i articulació que el facen una forta i sòlida alternativa als models de construcció del món avui presents.
I, per acabar, com fa el fullet, dir-vos dues veritats elementals. La primera val per a tot el món: “el que juga amb foc acaba cremant-se”. La segona és una cita del teòleg Sudáfrica Albert Notan, escrita durant l’apartheid: “Déu està irat. Déu està literalment furiós pel que s’està fent avui. Ho dic sense cap vacil.lació”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!