Sant Rupert
Any nou hindú
Ahir, després de la “pausa” fallera, havia arribat el dia de la trobada a València de dos amics i aquest que us escriu. Ho vam xerrar durant la nit de Sant Ovidi Montllor a Ca les Senyoretes i ho vam deixar per a després de falles. Em vaig traslladar a la ciutat amb el tren de rodalies (aqueix que Álvarez-Cascos negava que existira a José Antonio Labordeta). Una vegada havia posat els peus a la ciutat de rita, vaig fer un mosset i temps mirant les exposicions temporals del MuViM. Concretament: La missió etnogràfica Dakar-Djibouti (1931-1933) i el fantasma d’Àfrica i Sobre les petjades de l’Afrique fantòme. Dues exposicions entretingudes. Sols hi ha una coseta a millorar: l’escassa llum de la sala i la grandària de les fotografies (són molt xicotetes).
Després vaig fer cap al Centre del Carme (Museu de Belles Arts de València) on havíem quedat de trobar-nos el banyerut i filosantjordienc Adrià i l’amant de la pàtria blanca Albaida Marc i jo mateix. Amb Adrià ens vérem de seguida. Però Marc ens féu esperar tres quarts d’hora. Li ho perdonàrem perquè fa poc temps que viu a la ciutat de “TRAJESPARATODOS“. Adrià, llicenciat en Belles Arts, ens acompanyà i ens anà explicant les diverses mostres de l’exposició “Mestres moderns del dibuix. Col.lecció Abelló“. Sempre és gratificant veure bona pintura i molt més si vas acompanyat d’una persona que en sap. Com solc dir, quan vas a un lloc concret, si t’acompanya algú d’allí o que en sap, el profit és molt més gran. I així fou. En aqueix moment fou quan ens assabentàrem que dinaria amb nosaltres el quart amic, TdH . Però ell s’incorporaria ja a l’hora de dinar: havia perdut el tren perquè havia estat puntual (el tren, no TdH).
Férem cap a casa d’Adrià. Allí saludàrem un company de pis, David -crec-, que tenia classe a les 15h00 i dinà ràpidament. Mentre Adrià i Marc preparaven el dinar, Marc ens contà el nou repertori d’acudits sobre… (bé, no ho dic) i així fins que foren les 15h00 i ja amb la presència de TdH començàrem el dinar. Menjàrem una amanida de pasta, un cus-cus (molt bo… no l’havia provat mai sec… m’agradà), regàrem el dinar amb un vinet negre… i així entre algun record, alguna novetat i fins i tot un descobriment d’uns cursos realitzats per mi fa molt de temps i que no he acabat… igual quan em jubile els reprenc, passàrem la vesprada. Haig de dir que la trobada fou molt amical i gratificant, que veure que hi ha gent que comparteix amb tu la teua estima per la cultura, la llengua, la terra, etc. i és jove fa pensar que el futur és nostre i anem a per ell. Us deixaré una de les fotos que férem per tal d’immortalitzar el dia. I res. Ara hem de triar un dia per tal de desplaçar-nos a Borriana, Vila-Real i Castelló per tal de visitar Espais de Llum de La Llum de les Imatges. Però açò ja serà durant aquestes vacances de Setmana Santa i Pasqua…
Bon dia.
