Diu un titular d?avui (EL PAIS). L?alcalde és de Mijas (Màlaga). El poble té uns 61.000 h i l?apujada és des de 93.000 ? a 126.000 ? (anual, no sigueu malpensats). Bromes a part, acabe d?assabentar-me de la situació d?exclusió social a Andalusia. Ací us l?explique i vosaltres mateixos.
El 31% viu per davall del llindar de la pobresa. D?aquests, el 15% (és a dir, fins a un 5,5% dels andalusos/es) està en pobresa severa. Dels vint municipis més pobres de l?estat i amb més de 20.000 h, catorze són andalusos.
Si passem a xifres concretes, l?exclusió social afecta a més de 400.000 andalusos/es. Però és una realitat oculta i ocultada. Com si d?un malalt (o deficient) de la familia es tractara.
I per què passa això? No per manca de recursos, sinó de prioritats. No hi ha política eficaç contra l?atur. No hi ha política integral, sinó parxes; no hi ha previsions i actualitzacions amb perspectiva a mitjà i llarg termini. Sinó anar passant amb respostes parcials i de vegades equivocades.
I a més a més, existeixen grans diferències entre les províncies andaluses. La que s?endú la palma és Cadis (9,4% de gent exclusa), li segueix Sevilla (amb el 6%. Al voltant del 5% es troben Huelva i Màlaga. Còrdova i Almeria estan en un 4%. I són Granada i Jaén les que més ben parades ixen amb un 3,8% dels seus habitants exclosos.
Si voleu les dades globals, són aquestes:
Padró del 2005: 7.849.799 h
Llars excloses: 104.644 (5,2%)
Població exclusa: 431.715 (5,5%)
I si diferenciem entre municipis amb més 20.000 h o menys, tenim:
Més de 20.000 h: 65.238 llars i 269.143 persones.
Menys de 20.000 h: 39.406 llars i 162.572 persones.
Arran d?aquestes dades, caldria fer totes i tots una reflexió al voltant de quina és la realitat social de moltes persones que podem tenir al costat de casa i que ho passen malament. Però això, crec, és demanar massa (i més a alguns polítics? que, com deia un MoltHo estaven en política per fer-se rics). Alguns, de veritat, ho van aconseguint.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!