Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 de febrer de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Dimecres de febrer en un IES del País Valencià

Avui, dimecres 14 de febrer, he tingut classes
des de les 8 :00 h a les 14 :00 h : una jornada sencera.

La
primera hora ha estat una prova escrita al grup 4t C (ESO). La segona hora ha
estat d?aqueixes que l?administració anomena ?complementàries? i que he dedicat
a fer públiques les notes dels alumnes que havien realitzat la prova de
pendents de 1r de batxilerat. I he consultat el correu. La tercera ha estat la
classe amb el grup més sorollós del dia: 2n B (batxillerat). Tenen examen de Física
demà i ja estan que el dimoni se?ls endú l?ànima. Com que no tenien massa gana
d?escoltar i menys encara de treballar, hem corregit unes qüestions (de proves
de selectivitat) i hem acabat el comentari que dúiem entre mans. Després ha
arribat el pati. Hem estat el grup habitual de companys que esmorzem tots
plegats xerrant i comentant la realitat de la ciutat de Gandia. Realitat en
aquests moments apassionant per la situació que viu el PP (ja sabeu entre Muts
i Torrons va la cosa). I ha eixit a la conversa la gran Rita. Algú, una miqueta
?malpensat?, ha preguntat si ja li havia posat un pis a la seua nòvia. No dic
res més. Cada u que pense el que vulga però de dades en té moltes.

Un
cop hem tornat al centre (el meu és d?aqueixos que encara no té una cantina per
poder-te fer un café), ha continuat el matí. La quarta hora era tutoria amb el
grup 4t C: avui havien de vindre a explicar-nos què és tot això de la mediació
al centre. No ha pogut ser.
Els alumnes encarregats de dur-ho a cap han demanat més
temps. Després he tingut classe amb l?altre grup de 2n de batxillerat (grup C),
hem corregit unes qüestions, hem acabat de revisar el cometari que dúiem entre
mans i els he facilitat un text per al pròxim.
I l?última classe del matí ha estat amb 4t A (ESO). Avui havien de fer
una redacció (en fan una cada quinze dies). L?han realitzada. Un poquet
neguitosos perquè fa calor, molta calor ja, és sant Valentí i senten bullir
alguna cosa dins del cos i el cor, etc.

I
m?he deixat per al final del post el fet més rellevant del dia. Al segon pati
del dia (de 12:50 a 13:10) tenia guàrdia i havia de romandre a la porta del
centre per tal de deixar eixir l?alumnat de batxillerat i que no se?n colara
cap d?ESO. I ha arribat un xicot, d?uns 16 anyets, amb un ram de flors i m?ha
dit si treballava allí. Li he contestat que sí, que era el profesor de guàrdia.
Aleshores m?ha dit que havia de lliurar aqueixes flors a una xica anomenada
Sara Maria i no sabia res més. Li he preguntat de quin curs era. M?ha dit que
de 4t o de 1r de batxillerat. Aleshores li he dit que sense més dades no ppdríem
fer molt. M?ha dit que l?enviava un amic seu, que ell no conexilla l?esmentada
Sara Maria, que era americana, etc. I finalment, hem pogut arribar a la
destinatària del ram de flors. No podeu imaginar-se el revol que s?ha
organitzat en un moment. I sí era Sara Maria Sandino (nascuda a Califòrnia), de
4t B (l?únic grup de 4t a què no impartesc classe). L?amic (bé, més que amic)
es diu Andreu. I no és alumne del meu centre. Encara que els valencians tenim
el nostre dia dels enamorats, l?anècdota ha estat bonica. I aquesta és una part
de la joventut. No ho tenim perdut totalment.

 

P.S.
Us deixe l?article de Francesc de Paula Burguesa publicat al Levante-EMV sobre
el COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ. Bona vesprada.

 

El Compromís pel País Valencià
 
 
FRANCESC DE PAULA BURGUERA
 
 
  
 

Les opcions polítiques que formen la conjunció electoral denominada
Compromís pel País Valencià han fet pública la signatura del seu pacte.
Ha estat una bona noticia. Després dels trenta anys que fa de la
transició democràtica, es pot afirmar que aquella transició té
possibilitats d´arribar al País Valencià. En aquells anys, arreu
l´Estat es portava a terme una transició amb il·lusió. Al País
Valencià, però, vam perdre el temps amb enfrontaments inútils i
imbècils sobre la llengua, sobre si el valencià era o no català, sobre
si s´hauria d´escriure amb accents o sense, sobre si la Senyera amb
blau o millor el Penó de la Conquesta, sobre si la denominació del
poble que som havia de ser País Valencià o Regne, etc., etc. Tot
promogut per qui tots sabem: aquells que es van inventar i fomentar
l´anticatalanisme. I que encara hi son. I eixiran amb la mateixa
tocata.

La dreta valenciana i el franquisme residual, en haver perdut
al País Valencià les eleccions generals de juny de 1977 -les primeres
democràtiques després del franquisme- i no tenint un missatge de país
que oferir als ciutadans, s´apuntà i feu seu l´anticatalanisme amb el
qual uns grups minoritaris tractaren d´enfrontar els valencians. Cal,
per tant, tindre clar d´on venim i on volem anar. D´on venim ja ho hem
dit: d´un embolic on la realitat del poble que som ens va voler ser
amagada i manipulada amb els enfrontaments inútils i imbècils, com
deia. Enfrontaments que va fer que la transició valenciana no fos com
devia ser i impedint que el País Valencià avancés com calia.

A hores d´ara, i després de tres legislatures nefastes
governant el PP, ens trobem amb una Generalitat endeutada fins al cap.
Som una de les comunitats autònomes més endeutades de tot l´Estat.
Potser la que més, si ho referim al nostre PIB. I és que,
malauradament, tant pel Consell presidit per Camps, com l´anterior per
Zaplana, gran part dels milions que suposen aquest endeutament, no
s´han dedicat a inversions en serveis socials ni en ajudar a l´economia
productiva, l´agricultura, promoure la nostra cultura i fomentar l´ús
de la llengua, acabar amb els barracons construint les escoles i
instituts que fan falta, millorar la sanitat, etc, etc. El País
Valencià, els seus ciutadans, estem endeutats de forma tan exagerada,
gràcies a que els polítics del PP s´han dedicat a balafiar els diners
públics en projectes megalòmans, faraònics, tal vegada volent épater le
bourgeois. El que demostra el seu provincianisme.

Tal com Valencians pel Canvi diem al nostre manifest, «des del
govern de la Generalitat, i des del partit que el sustenta, es promou
de manera insistent un model de societat i de país basat en el pur
benefici individual, en l´especulació, en les "gran obres" de dubtosa
utilitat, el diner fàcil, el clientelisme, i la pressió dels interessos
privats sobre les decisions públiques. Un model on encaixen els
privilegis d´un cert ensenyament privat i l´escassetat de recursos per
al públic, l´ínfim suport, quan no el boicot, a la cultura del país i
la vergonya permanent de Canal 9, una "terra mítica" per a turistes
-convertida en ruïna- i la destrucció d´aiguamolls i de paisatges
agraris, la cridòria sobre l´aigua de l´Ebre i la irresponsabilitat
permanent en matèria hidrològica, la insistència en un AVE a Madrid al
costat del bloqueig cap al nord i la insuficiència de la xarxa interior
de comunicacions, la "comunidad" i el neoprovincianisme desfermat, o la
"defensa de la llengua valenciana" i el domini creixent del castellà en
tots els àmbits públics i institucionals. Per al partit del govern, el
país -el País Valencià- no existeix, i la política al servei de
l´interés col·lectiu no passa de retòrica».

RETÒRICA I DEMAGÒGICA El president Camps s´ha dedicat
darrerament a prometre massa coses. En Alacant estant, ha promès, si
guanya les eleccions, inaugurar un centre de salut cada més. En la
campanya de les passades eleccions, va prometre inaugurar cada setmana
una escola, tot i que de barracons on estudien els xiquets encara en
tenim a milers. També ha promès llibres de text gratis per a l´educació
obligatòria. Després de rebutjar quatre vegades en les Corts la
gratuïtat dels llibres, ara ens promet, com si fora un invent seu,
aqueixa gratuïtat. ¿I d´on traurà els diners? Fins i tot es desfà en
elogis a l´escola pública de la qual ens diu «que no sólo forma y
prepara en las mejores condiciones, sino que iguala las oportunidades
de todos los niños». I que ell està per una «educación pública, abierta
y de excelencia». ¡Quí ho diria! ¡A mitjan nit es pentina la tia
Florentina! Esperem que si arribara el cas -cosa que no voldríem- entre
els llibres de text gratis promesos hi figure aquell que puga explicar
que, 100 anys abans d´arribar el rei don Jaume i fundar el Regne de
València, els valencians ja parlaven el valencià. Així els ho deia
l´alcaldessa del cap i casal, senyora Rita Barberà, alliçonant els
xiquets d´un col·legi que visitava, citant el poeta Al-Russafi, que,
segons l´alcaldessa, escrivia i parlava en valencià: «No había llegado
el rey don Jaime y así hablábamos ya los valencianos». Tant de temps
parlant valencià «los valencianos», i la senyora Rita Barberà no
abandona el castellà. ¡Senyor, senyor! ¿Quin pecat col·lectiu haurem
comés els valencians per a merèixer aquests polítics tan incultes,
desgavellats i coents? I balafiadors.

El proper mes de maig tenim l´ocasió de canviar les coses
anant a votar. Una altra manera de governar és necessària: amb més
trellat, amb més respecte als ciutadans, que son els contribuents, els
que aporten els seus diners i que aquests polítics de la dreta del PP
es dediquen a balafiar-los en una bona part. El Compromís pel País
Valencià pot ajudar a que les coses canvien. Cal tenir-ho en compte.

*President de Valencians pel Canvi [fburguera@inves.es]


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.