Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de febrer de 2006
Sense categoria
6 comentaris

Dignitat o submissió

Les i els valencians, molt més que els catalans, no tenim massa clar el significat d’aquests dos mots. Per què? Molt senzill. Seguiu llegint.


La major part dels valencians, quan algun desconegut ens fa una pregunta al carrer, solem respondre en castellà. Per què ho fem? Perquè som bilingües i solem ser “respectuosos” amb les persones de parla castellana. No em digueu que no. Sempre que ho he preguntat se m’ha reconegut que aqueixa és la realitat. El que fem és, ni més ni menys, que ser “SUBMISOS”. És a dir practiquem el que s’anomena “SUBMISSIÓ LING?oeÍSTICA”. Açò passa al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya. Per què no prenem consciència de la realitat lingüística que ens envolta i hi actuem? Deixem ja de ser submisos i recuperem la “DIGNITAT” lingüística. Seria una bona manera de celebrar els 300 anys de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 2007). Tenim més d’un any per prendre’n consciència. Sols hem d’imaginar què passaria si fórem a Anglaterra, Holanda, etc. En quina llengua ens parlarien els anglesos o holandesos? Doncs, elles i ells sí tenen dignitat lingüística.

 

I, per acabar aquesta reflexió, sols vull reproduir un fragment de l’escrit de Miquel de Palol de diumenge a l’AVUI: “Quin reaccionari tem valors alliberadors! Al contrari, se’n serveix contra els altres quan són conceptes ja desgastats per la vida. Com reconéixer un feixista? Molt fácil: és el que no para de parlar de llibertat.”

El cànter amb esquerdes
01.06.2011 | 8.08
Coses de xiquets
06.03.2011 | 1.07

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Àngel jo soc conscient i partidari de la lluita que cal portar a terme per no perdre la nostra cultura i tradicions, però pense que tots deuríem pensar per tots, a aquest món som molt egoistes. Jo parle de no ser tan individualestes, perquè aquesta societat cada vegada està més repartint-se en grups, no busquem el be per a tots, busquem el els drets dels nostres grups, el be per al nostre grup.

    Mai pensem que per moltes diferències socials, culturals … tots som persones iguals, iguals davant qualsevol cosa, però contrariament els governs i la gent d’avui sols pensa en millorar la qüalitat del seu grup social, o associació. La majoria dels les cuases i drets pels que lluiten son justes però continuen essent causes individualistes, comencem a pensar per tots.

    Jo soc una persona d’esquerres que pensa que la societat tal i com està formant-se avui en dia acabarà fraccionada en diferents bands si no prenem conciència de que cal lluitar i defensar els drets de tots i no sols dels teus "companys".

  2. Tal com dius la submissió ens fa indignes de ser hereus del nostre poble. Som insubmisos a les armes i en canvi no ho som davant la hipocresia ? Què són tres-cents anys d’anys? N’han calgut molts més per a ser qui som i en faran falta molts més per a desaparèixer, si recuperem la dignitat, és clar!

  3. Em resulta ben curiosa la cita. Si algu’ encara no es creu que hi ha feixistes, i que als feixistes se’ls ha de combatre, que es pegue una passejadeta pels pobles d’interior de les comarques centrals valencianes. Només cal olorar l’alegria dels carrers.

    Tinc vora 30 anys. M’ha costat molt. Pero’ ara he de reconèixer que he sigut un il.lus. El costat on posar-me no l’he dubtat mai; el que dubtava, i molt, era el meu valor a l’hora de defendre’l, per si de ca passava el que havia passat… Per inèrcia, he callat de menut. Per inèrcia, he callat de jovenet. Per inèrcia he calla massa, als bars i als carrers, a les festes i a les funestes, també de grandet.

    Quan es perd la convivència es perd tot: veritat que no hi ha feixistes disposats a passar per damunt de qualsevol cosa? Benestar, prosperitat, xalets, cotxes, diners… Amics, tradicions, veins, poble…

    Jaja. M’han llevat la convivència; ens l’han llevada: l’unica cosa que em (ens) quedava. El bé del poble. Pero’ me(ens) l’han llevada ells, els feixistes, els de sempre. Els que alçaven el dit i assenyalaven. Els que han volgut robar la terra als pares (literalment) fent por o amb enganys. I el que es pitjor, els que ens volen sota les condicions imposades per la seua misèria salvatge.

    Ara bé, si algu’ pensa trobar-los amb "el yugo y las flechas", doncs s’equivoca. Son el fills, i son més llestos que aixo’. Orfes de valors venen de nou a per tots nosaltres.

    Alerta, força, paraula i, si cal, garrotada!

  4. Que en realitat vol dir castellanització, es va introduir i liderar a través de les institucions i mitjans de comunicació i amb el foment de l’analfabetització de la llengua pròpia, per introduïr un procés de exemplar com a model de contranormalització colectiva.

    En definitiva, simplement amb una actitut individual no és suficient sense un recolçament institucional i mediàtic que facilite un entorn públic i colectiu favorable per desmontar la contranormalització provocada del passat.

    Tot i que cal denúnciar que des de les primeres instancies de l’àmbit educatiu i de l’ensenyament és promociona l’analfabetisme i ignorància de part de la població respecte a l’ús i el coneiximent de la llengua pròpia.

  5. Creus que la recuperació de la dignitat lingüística és un dret individual o grupal? Mira, sols una coseta: si els valencians ens quedem sense llengua, què ens queda? Res, el territori està fet una "m…" i els sentiments patriòtics, si has vist l’informe de fa una dies, ja veus quin és per aquestes terres. Per tant, sí, fem una realitat social en què cada u siguem el que som: valencians, castellans, gallecs, etc. Mira, com deien molt bé els nostres iaios, "cada u en sa casa i Déu en la de tots"

    Des d’un poblet xicotet
    Àngel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.