Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Encara que no compte per a cap estadística, hi ha una agricultura de la dignitat que va més enllà de la mera preocupació pel creixement i les expectatives de guanys.

És possible posar elements de solidaritat en un terreny tan marcat per l’economia com és el de l’agricultura moderna.

Pot haver una agricultura que reconega la dignitat, mitjançant el treball, a qui ha estat expulsat del mercat, a qui ja no està en circulació laboral. Per a ells hi ha també una esperança.

El treball dignifica la persona. Per això, és millor donar treball, encara que tinga una remuneració baixa, que donar una mera almoina que no té capacitat dignificadora.

El camp ha de trobar fórmules de solidaritat amb els empobrits. També és tasca seua.

I finalment, recordem aquella paràbola de Mt 22,9 en què un rei prepara un banquet que, farts com estaven de tot, ningú vol tastar. I per això envia els seus criats que isquen als camins i conviden qualsevol, els que caminen en el marge, a participar en un banquet que, d’alguna manera, els pertany. Potser el camp, en una fórmula o altra, estiga cridant a quelcom d’açò.