Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2013
Arreu han sorgit iniciatives de caire divers per festejar-lo. Des de l’any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l’organització de diferents accions amb l’objectiu de difondre el fet poètic, des de lectures de poemes a diferents poblacions fins a l’edició d’un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a l’ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.
Els autors i autores que han participat en la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb la creació d’un poema expressament per a l’ocasió són Josep Piera (País Valencià, 2008), Ponç Pons (Menorca, 2009), Jordi Pàmias (Lleida, 2010), Marta Pessarrodona (Barcelona, 2011) i Narcís Comadira (Girona, 2012).
Com a homenatge a Salvador Espriu per la celebració enguany del centenari del seu naixement, us en deixe aquest poema:
EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra.
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
B., 9 de febrer de 1968.
(De Cançons d’Ariadna, 1949)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Francisco Brines, Marta Pessarrodona, Marc Granell, Luis Garcia Montero, Ponç Pons, i més. Organitzat per Àngels Gregori, que ahir va recitar dos poemes inèdits.
Un poema de Ponç Pons, molt bonic.
Areia escrita
Tenc una tenda de campanya lusa.
La plant discretament pel nord de l’illa
a les platges desertes de setembre.
Menj pa fet meu i fruita,
passeig, escolt, escric,
parl amb els arbres,
llegesc el mar.
No ho dubtis:
Viure és més que existir.
Damunt la sorra
agraesc a la nit els seus misteris
i encenc un foc humit de llenya morta.
El fum sembla una ofrena,
el vent canvia…
M’invent l’eternitat.
Fa trons.
Plou terra