Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un dels valors que més
està de moda en la nostra societat i ens està causant molts transtorns és la
manca de temps, la velocitat i l’acceleració. Moltes persones es queixen
amargamant: “no tinc temps per tal de fer tot el que havia pensat”, “no arribe
a tot”, “em trobe massa carregat de treballs i quefers”, “solament tinc dues
mans per a fer les coses”. Quan se’ls fa veure el poquet de temps que dediquen
a la família, a l’educació dels fills, als amics, o a la cultura…, solen
disculpar-se: “Que més voldria, ja m’agradaria, però no hi arribe, no tinc
temps”.

Tanmateix en aquesta època
amb tants avenços tecnològics que ens estalvien quantitat de treball físic,
hauríem de disposar de més temps lliure per a l’oci, el descans, la familia,
els amics i prendre’ns la vida amb una altra filosofia. Sembla una
contradicció, però és una realitat que s’està donant. L’estrés és una de les
malaties modernes més esteses entre la gent dels països desenvolupats i molt té
a veure amb la forma d’organitzar el nostre temps. Açò ens planteja alguns
interrogants sobre els modes de vida actuals. Amb raó deia el caragol que els
homes, si pogueren, li furtarien el temps.

El temps és un tresor del
qual disposem per tal de traure avant les nostres vides. El temps és un element
que forma part important de nosaltres. Amb el temps anem construint les nostres
vides. El temps és un espai necessari per a la convivència i la relació. El
temps ens serveix també per al descans, l’oci i l’esport. El temps és un
instrument útil per a treballar el nostre creixement personal, artístic,
cultural i religiós.

Tanmateix podem ser
víctimes del temps perquè no sabem què fer amb el temps disponible o per manca
de temps per al desenvolupament de la nostra vida personal i familiar. La vida
que ens estem muntant ens exigeix cada vegada més esforç i dedicació a
activitats productives. Disposar de temps abundants i tranquils és un luxe.
Avui dia molta gent se sent controlada i governada pels rellotges en el
treball, en l’esport, en els estudis, en l’autobús…

Mirem i remirem el
rellotge i ens posem tensos i amb ansietat quan arriba amb retard el tren o
l’autobús o trobem un embús en la carretera perquè no arribem a temps on
volíem, o realitzar el que havíem planejat. De vegades, si poguérem, li
afegiríem al dia més hores, perquè se’ns queden curtes les 24 hores del dia. Ho
expressa molt bé un proverbi irlandés: “Déu creà el temps però l’home la
pressa”.

La manca de temps per a
nosaltres mateixos, la saturació de treballs i la manca d’organització ens
predisposa a viure en tensió constant, a crear noves fonts d’ansietat en no
poder arribar a tot o no sentir-se a gust amb el que fa, i a abandonar aquelles
situacions productores de felicitat com la familia, els amics, l’oci, l’esport,
la cultura, etc. Aquestes persones estan predisposades a ser carn de canó per a
malalties cardiovasculars o de tipus nerviós.

Organitza’t correctament
prioritzant les activitats.

Davant un bé escàs és
important que aprenguem a organitzar-nos de manera raonable, si no volem
convertir-nos en víctimes de l’acceleració i de les presses. Seria important
començar per prioritzar les nostres tasques. No totes són iguals ni mereixen la
mateixa dedicació. Hi ha algunes que vénen imposades i dirigides per altres, i
altres que nosaltres ens les imposem i que estan davall el nostre control.

Tasques molt importants: aquelles que hem de realitzar cada dia sense
falta i que no admeten dilació alguna com: anar al treball, fer el menjar, dur
els fills al col.legi, realitzar un examen, acudir a la cita del metge…

Tasques importants: ací col.locaríem aquelles que essent importants
no exigeixen haver-les de realitzar aqueix dia. Són les més freqüents en la
nostra vida ordinària. Així preparar l’examen, fer la compra, visitar la
familia…

Tasques sense pressa: moltes de les tasques a realitzar en la nostra
vida no són urgents i caldrà fer-les algun dia però sense presses, fer la
neteja de la casa o el jardí, anar al cine, llegir…

En totes aquestes tasques,
sobretot en aquelles que depenen de nosaltres mateixos, convé ser flexibles.
Cal tenir en compte també les situacions imprevistes que amb freqüència es
presenten en la vida. Saber organitzar el temps és fonamental tant per a la
salut física com la psíquica. És un valor a considerar.

Finalment, faig meues
aquestes paraules de Shakespeare:

“El temps és molt lent per als que
esperen, molt ràpid per als que tenen por, molt llarg per als que es lamenten,
molt curt per als que el festegen. Però, amb els que estimen, el temps és
eternitat”.

Àngel Canet Català

Professor d’IES