Paradoxalment, malgrat tot el que ofereix a la societat, el nostre model d’agricultura es troba debilitat i en decadència, amb descensos en la venda agrària, desmantelament de l’activitat productiva en amples sectors i territoris europeus, descensos de la producció, tancament d’explotacions i pèrdua d’ocupació, envelliment dels agricultors…
Fins ara, la política agrària no ha estat capaç de revertir aquest declivi confirmat.
En els pròxims anys, el model social i professional d’agricultura s’enfrontarà a nous desafiaments i exigències adiccionals. L’agricultura haurà de garantir en primer lloc el dret a una alimentació sana per a totes les persones, davant una població global mancada (creixent) i mercats més volàtils, és a dir, la seguretat alimentària. En segon lloc, açò haurà de fer-ho de manera sostenible: preservant el medi ambient, la biodiversitat, l’aigua, el sòl, l’aire i contribuint a mitigar el canvi climàtic (alhora que s’haurà d’adaptar als efectes adversos sobre la producció). En tercer lloc, haurà de ser més eficient en l’ús dels recursos, per a la qual cosa li caldrà recórrer a la innovació i, especialment, en el cas de l’ernergia, a fonts renovables. I en quart lloc, haurà de fer front als processos d’integració en la cadena alimentària i la implantació de macro explotacions en mans de grups d’inversió que representen un model alié a l’element social i professional, la qual cosa amenaça la continuiïtat de l’explotació agrària professional independent.
Per tant, resulta imprescindible obrir una reflexió profunda sobre l’ordenació en determinats sectors, en relació al desmesurat tamany d’algunes explotacions i al model de producció.
Segons la FAO, el 90% de totes les finques al món, més de 500 milions, són administrades per les famílies i el 84% de totes les finques són de menys de 2 hectàreees.
Hi ha moltes dades proporcionats per la FAO que mostren que els xicotets i mitjans agricultors alimenten el món. Són els que produeixen el 76% dels aliments que consumim totes les persones al món.
Nacions Unides ha declarat els pròxims 10 anys com la dècada de l’agricultura familiar i per a això va a implementar plans d’acció on exigirà als governs del món la preservació d’aquest model de producció que alimenta la població mundial.
El govern europeu, l’estatal, les nostres autonomies i els municipis no tenen excusa per a no posar-se en acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!