Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
26 de març de 2013
0 comentaris
Desmotivació del professorat, text de Luis Fernández Cabañas, Sevilla (El País)
M’he permés fer-ne la traducció, i la imatge és de http://lacarretera.wordpress.com/2008/10/page/5/
Sóc el marit d’una professora i vull denunciar les pressions que pateixen alguns professors que intenten fer els seus productes tan dignament possible. Professionals que van cada dia als seus instituts desitjant transmetre coneixements a l’alumne, tasca àrdua i complicada en els temps que corren.
La desmotivació del professorat és patent (és el col · lectiu de més baixes laborals per depressió), a causa de la manca de respecte dels alumnes, la despossessió d’autoritat promoguda per les lleis, així com ser la diana preferida dels pares que tenen fills tarugos . Ja només faltava que alguns equips directius dels centres pressionessin als docents per influir en les qualificacions, amb això tanquem el cercle i, en aquestes condicions, no m’estranya que el camí cap al Prozac estigui garantit.
El resultat pervers d’aquesta concepció és la frustració, decepció i desmotivació d’aquells bons alumnes que diuen que el seu esforç i disciplina no són recompensats i s’equiparen a la vagància d’altres companys. A part de ser un clar greuge comparatiu i un atemptat a la igualtat i a l’esforç dels alumnes que estudien, demanar-li a un professor que li pugi la nota a algú que ha tret un zero és demanar-li a un professional que cometi un delicte anomenat prevaricació. Però potser per als que ens governen això no tingui importància, ja que el que avui llueix són les aparences en lloc de l’essència. – Luis Fernández Cabanyes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!