Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de maig de 2009
3 comentaris

DESCANSE EN PAU

Ahir, en tornar de Salem d’assistir a la XIXa TROBADA DE BANDES DE MÚSICA, em vaig trobar al mòbil quatre telefonades perdudes i un missatge. Com que he canviat d’operador darrerament no vaig identificar les telefonades perdudes de qui eren però en llegir el missatge ho vaig entendre tot. Havia faltat Vicent Costa Martínez, company d’institut. DEP. 
De Vicent podríem contar moltes anècdotes. Vam coincidir-hi els dos primers cursos a l’ies d’Oliva on ell feia de cap d’estudis. D’açò fa ja anys. D’allí ell marxà a Gandia per trasllat i l’any següent d’incorporar-s’hi m’hi vaig incorporar jo. Vicent fou qui em posà, com qui no vol la cosa, en tràmit d’incoporar-me a l’Ausiàs March, de Gandia. Us ho explique. 

Corria el curs 1988-89. Jo tenia comissió de serveis a Oliva i m’hi vaig trobar per Mercadona. Tots dos féiem la compra. I em preguntà com m’anava i tot això. I quan li vaig dir que m’havien donat Cullera, s’estranyà i em digué com era això si a l’Ausiàs March hi havia un xicot de Cullera que demanava trasllat i no li l’havien donat. I Benicolet, el meu poble, es troba de Gandia a 18 km i de Cullera a uns quants més. Aleshores li vaig dir que havia demanat Oliva, Tavernes de la Vall digna i Cullera (en aqueix ordre) i Gandia el que feia 19. Vicent no entenia res. I li vaig dir que no volia anar a Gandia, que volia quedar-me a Oliva i, en cas de no poder ser -com així va ser- ja em feia igual. Vicent m’escoltà, no entengué res i em digué que el xicot de Cullera estava interessat en la plaça del seu  poble i que m’ho pensara. LI vaig dir que no ho pensava, que me n’anava a Cullera…

Però passaren uns dies i em telefonà Josep-Vicent (de Culleria) i em digué si m’interessava una permuta. Li diguí que no, però ho podia pensar. I així ho vaig fer. I la raó era molt senzilla: per tal d’entrar a Gandia sempre seria molt difícil i em caldrien molts punts, cosa que era totalment contrària en cas de voler eixir-ne. Així li ho vaig dir a l’amic de Cullera i ell mateix s’encarregà de fer els tràmits al centre de procedència meu i seu. I un dia quedàrem a Conselleria per tal de signar la documentació (i el compromís de no fer cap altra permuta en 10 anys). I fins avui. Aleshores ja vaig tornar a coincidir amb Vicent tots els anys que hem estat al centre: primer amb el BUP i COU -qui ho poguera tornar a “pillar”-,. després ja amb l’ESO i Batxillerat LOGSE… i fins fa uns tres anys en què li detectararen la malaltia que ahir acabà amb la seua vida. Podria seguir contant anècdotes, consells que ens transmetia quan deies que açò de les classes era “matador”, etc. però tot això quedarà en el record de qui vam tenir la sort de compartir anys i anys de treball en favor de l’educació. 

Aquest matí en apropar-me al tanatori he pogut saludar la dona i les dues filles que deixa. Hem recordat algun moment viscut amb ell. I des d’ací vull dir, com ja els he dit aquest matí, que era molt gran. Una bona persona… Descanse en pau. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Hola! sóc Raimon, el del bloc A un lloc qualsevol, moltes gràcies pel suport, però simplement per curiositat, em podries dir com has arribat a ell?

    Bé, ara no tinc massa temps, però he estat mirant per damunt el bloc i el trobe interessant, t’afig a la llista de blocs preferits.

    Un salut!

Respon a blocjaumei Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.