Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

9 de març de 2013
0 comentaris

DEIXA LA CÚRIA, PERE, poema del bisbe Pere Casaldàliga (catalunyareligió.cat)

“Deixa la Cúria, Pere”

 

Deixa la Cúria, Pere,

Desmunta el sanedrí i les muralles,

Ordena que tots els pergamins impecables siguin alterats

per les paraules de vida i amor.

Anem al jardí de les plantacions de banana,

revestits i de nit, a qualsevol risc,

que allà el Mestre sua la sang dels pobres.

La túnica/roba és aquesta humil carn desfigurada,

tants crits d’infants sense resposta,

i memòria brodada dels morts anònims.

Legió de mercenaris assetgen la frontera de l’aurora naixent

i Cèsar us beneeix a partir de la seva arrogància.

En el gibrell ben preparat, Pilat es renta, legalista i covard.

El poble és amb prou feines una “resta”,

una resta d’esperança.

No el deixis sol entre els guàrdies i prínceps.

És hora de suar amb la Seva agonia,

És hora de beure el calze dels pobres

i aixecar la Creu, nua de certeses,

i avortar la construcció -llei i segell– del túmul romà,

I fer que claregi

la Pasqua.

Digues-los, digue’ns a tots

que segueix en vigor indestructible,

la gruta de Betlem,

les benaurances

i el jurament d’amor en aliment.

No t’amoïnis més!

Com l’estimes a Ell.

estima’ns a nosaltres,

simplement,

d’igual a igual, germà.

Dóna’ns, amb els teus somriures, les seves noves llàgrimes,

el peix de l’alegria,

el pa de la paraula,

les roses de les brases…

… la claror de l’horitzó lliure,

el mar de Galilea, ecumènicament obert al món.

 

Pere Casadàliga (Versió catalana de “Fils de vida“)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.