Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquesta darrera setmana ha estat de defuncions. En uns casos més pròximes i en d’altres més allunyades però defuncions que hem sentit. De les més llunyanes s’ha escrit i s’escriurà durant alguns dies. Em referesc a les de Carmelina Sánchez-Cutillas i Pepe Rubianes. Tot el món sabem per quins motius els estimàvem: una ha estat un veritable exemple d’estima al seu poble i llengua, l’altre ens ha fet riure de valent i ha vingut a representar una revulsiu a la vida, massa vegades, “dormida” que duem.

Les altres dues han estat pròximes. La de Salvador Ferrando per diversos motius: hem crescut junts, hem jugat junts al poble, hem anat junts a Albaida (per tal de cursar el batxillerat), hem assistit a classes d’assignatures durant  els nostres estudis de filologia, etc. I la de la tia Fina (mare de l’amic Vicent, de l’Olleria) l’he sentida pròxima per la proximitat que tenia amb el seu fill. Avui a les 12h00 ll’hauran acompanyada a la parròquia de l’Olleria. Allí hauran celebrat una Eucaristia pel seu etern descans. I tot seguit haurà estat soterrada al cementeri de la població. Hauria volgut poder acopmpanyar els amics de l’Olleria. M’ha estat impossible. Entre la sessió de rehabilitació, la consulta al metge, etc. se m’ha passat el matí. A les 12h15 eixia cap al poble. Des d’ací… el meu condol a la família de la tia Fina.