No podem abandonar la utopia. Si bé és cert que la utopia és irrealitzable i que els intents de construir un paradís a la terra acabaren sovint en tragèdies, la utopia se’ns mostra cada vegada més irrenunciable. A cada generació li correspon la tasca de realitzar la seua pròpia parcel.la d’utopia. A la nostra, desvetlar als ulls de tots els que habitem aquest planeta, a pesar de les poderoses forces que manegen els mitjans de comunicació, el moment crucial i mai abans viscut pels humans: ens trobem clavats en el perillós cercle de caminar cap a un futur sense eixida.
El decreixement no és quelcom negatiu. És una virtut: distingir el necessari del superflu, valorar el ser abans que el tenir. Col.locar-nos en la vida sense perdre el vincle amb el nostre planeta, treballar per la soberania alimentària de tots els pobles de la terra. Lluitar pel “ben viure” de tots.
PD: D’uns papers de Santa Maria de Nassiu.