Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
15 d'abril de 2010
0 comentaris
DECÀLEG (DE CARRER) CONTRA LA CRISI
“Qui crega que el creixenent econòmic és infinit en un món finit, o és un boig… o és un economista liberal.”
1. En casa del ferrer…
Els que manen fan tot el contrari del que diuen. Cal abandonar el capitalisme i tornar a l’economia el seu significat originari, com a conjunt d’activitats per tal de satisfer les necessitats humanes dins dels límits de la biosfera.
2. Camí llarg, pas curt.
La veritable alternativa a la crisi actual (financera i econòmica, però també alimentària, ecològica i energètica) és transitar cap a una economia postcapitalista que encara avui s’està gestant.
3. Treball fet mai estorba
El treball cooperatiu, el consum responsable i les finances ètiques són realitats consolidades en els nostres territoris, basades en valors alternatius als capitalistes: democràcia directa, igualtat, suport mutu i solidaritat, justícia social… Cal reforçar-les.
4. Donar gat per llebre
Ens estafen a l’engròs: que el nostre diner l’usen per a rescatar la banca, les multinacionals i el sector de la “rajola” és insultar-nos. Un desafiu a una democràcia buida i buidada de continguts. Una autèntica provocació a les necessitats socials.
5. Qui té el cul llogat, mai s’asseu quan vol
Cal promoure l’economia productiva enfront de l’economia especulativa. Però tampoc qualsevol economia productiva, sinó aquella orientada a satisfer necessitats socials i a reconvertir ecològicament aquells sectors industrials que produeixen béns socialment útils.
6. Qui la fa, que la pague
La crisi econòmica l’han de pagar els rics, que són els que l’han provocada: qui a ferro mata,…
7. Fent i desfent, aprén l’aprenent
Cal un canvi de valors. La societat consumista del “ho vull tot i ho vull ara” és impossible i insostenible. Els anys del crèdit fàcil i del mal anomenat “capitalisme popular” han accentuat els valors propis del sistema entre la mateixa gent d’a peu, Si no vivim d’acord amb altres valors, no hi ha cap possibilitat de canviar la societat.
8. De rics, el cementeri n’està ple
El model actual de creixement econòmic, la distribució desigual del poder i la riquesa, i la crueltat que ve a ser la mort, per fam, de 700.000 persones cada dia, i 2.800 milions de pobres al món (8 milions a l’estat Espanyol), no han de durar un dia més sense fer passos efectius per tal d’erradicar totes aquestes injustícies. A totes i a tots ens afecten els nivells de misèria, violència i por que assetgen el planeta. Cal un compromís amb les generacions futures.
9. Ja poden xiular, que si l’ase no vol beure…
Davant la servitud voluntària a què ens inviten, dir NO és dir NO. Sense nosaltres, açò no s’aguanta.
10. Qui sembra recull
A curt termini cal pressionar els governs per tal que adopten polítiques públiques per a controlar el mercat i dotar de més poder democràtic i recursos a la ciutadania, tant en els països dels centres econòmics com en els de la perifèria. A mitjan termini, demostrar que hi ha alternatives i plantejar models diferents per a fer visible que altra economia és possible. Mentre no ho fem, guanyaran ells. L’economia o la fem nosaltres… o la faran contra nosaltres.
PD: ÉS la traducció d’un paperet que m’he trobat pel Monestir de Santa Maria de Nassiu (Vall d’Albaida)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!