Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els que manen fan tot el contrari del que diuen. Cal abandonar el capitalisme i tornar a l’economia el seu significat originari, com un conjunt d’activitats per tal de satisfer les necessitats humanes dins dels límits de la biosfera.

La veritable alternativa a la crisi actual (financera i econòmica, però també alimentària, ecològica i energètica) és transitar cap a una economia postcapitalista que encara avui s’està gestant.

El treball cooperatiu, el consum responsable i les finances ètiques són realitats consolidades en els nostres territoris, basades en valors alternatius als capitalistes: democràcia directa, igualtat, suport mutu i solidaritat, justícia social… Cal reforçar-les.

Ens estafem a l’engròs. Que el nostre diner l’usen per tal de rescatar la banca, les multinacionals i el sector de la “maó” és insultar-nos. Un desafiament a una democràcia buida i buidada de continguts. Una autèntica provocació a les necessitats socials.

Fal promoure l’economia productiva front a l’economia especulativa. Però tampoc qualsevol economia productiva, sinó aquella orientada a satisfer necessitats socials i a reconvertir ecològicament aquells sectors productius industrials que produesquen béns socialment útils.

La crisi econòmica l’han de pagar els rics, que són els que l’han provocada: qui a ferro mata, …

Cal un canvi de valors. La societat consumista del “ho vull tot i ho vull ara” és impossible i insostenible. Els anys del crèdit fàcil i del mal anomenat “capitalisme popular” han accentuat els valors propis del sistema entre la mateixa gent d’a peu. Si no vivim d’acord amb altres valors, no hi ha cap possibilitat de canviar la societat.

El model actual de creixement econòmic. la distribució desigual del poder i la riquesa, i la crueltat que suposa la mort, per fam, de 700.000 persones cada dia i 2.800 milions de pobres al món (8 milions a l’estat espanyol) no haurien de durar un dia més sense fer passos efectius per tal d’erradicar totes aquestes injustícies. A totes i tots ens afecten els nivells de misèria, violència i por que assetgen el planeta. Cal un compromís amb les generacions futures.

Davant la servitud voluntària a què ens inviten, dir NO és dir NO. Sense nosaltres, açò no s’aguanta.

A curt termini cal pressionar els governs per tal que adopten polítiques públiques per a controlar el mercat i dotar de més poder democràtic i recursos la ciutadania, tant als països dels centres econòmics com als de la perifèria. A mitjà termini, demostrar que hi ha alternatives i plantejar models diversos per tal de visibilitzar que altra economia és possible. Mentre no ho fem. guanyaran ells. L’economia o la fem nosaltres… o la faran contra nosaltres.

     Bona vesprada. I espere que, a l’hora de dipositar el vot a l’urna, el pròxim 20N, aquest decàleg el tingueu molt present. NI-NI. Fa un temps ja us el vaig traduir. Us el duc de nou ací per tal que el tinguem molt present ja que la crisi, DE MOMENT, va a pitjor.