Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
DE TOT UN POQUET
En primer lloc, haig de donar les gràcies a els que
habitualment em deixeu algun comentari als meus escrits. I especialment ahir.
Com haureu comprovat ara no solc contestar els comentaris (si no és una cosa
molt puntual)… enteneu que la connexió (i en van ja no sé quantes vegades que
ho hauré deixat escrit ací) no em permet fer “quasi” res… si a més
a més, haig de contestar -com feia abans- a cada comentari se’m fa etern. I, com deia, ahir em vaig deixar molts noms (ho sé). Podria haver esmentat
Morrison, l’Àngel Caigut, Corral nou, etc. Però és que ja us ho deia: no volia
dir noms perquè me’n deixaria molts.
I passen al text d’avui. Del número de tardor de L’Illa. Revista de lletres, d’edicions
Bromera, vull destacar aquestes informacions: A l’adreça www.recercaenaccio.cat podreu trobar
el text del ‘Llibre dels fets’ gràcies al treball conjunt de professors i experts de les universitats de Barcelona, Girona, València i la Rovira i Virgili de
Tarragona. És una bona manera d’acabar la celebración del 800 aniversari del
naixement de Jaume I fent un cop d’ull a aquesta pàgina. També al mateix número
he pogut llegir que ha nascut una revista de relats: La Lluna en un Cove. En aquesta
pàgina podreu trobar més información www.lallunaenuncove.cat.
I per acabar la referència al número de tardor de L’Illa us deixe una frase
d’Emily Dickinson:
“No hi ha millor nau
que un llibre per viatjar lluny”
També he vist a Levante-EMV de diumenge una información
sobre “Negocios corrompidos”. I el que m’ha cridat l’atenció –i no sé per què-
és que l’Estat espanyol haja retrocedit al lloc 28 entre els països amb menor
imatge de corrupción del planeta. Però cal mirar el llistat dels més i menys
corruptes d’enguany (2008).
MÉS: Somàlia, Myannmar, Iraq, Haití, Afganistan, Sudan,
Txad, Guinea, Guinea Eq. i R.D. del Congo.
MENYS: Dinamarca, Suècia, N. Zelanda, Singapur, Finlàndia,
Suïssa, Islàndia, Holanda, Austràlia i Canadà.
I si ens fixem sols en l’UE, el “nostre” país ocupa el 14é.
Anem devant de Portugal, Grècia i Itàlia. Encara sort…
I per acabar aquest any (si no deixe cap comentari abans de
les 00h00 de l’1 de gener vull tenir un record per a totes i tots els palestins
que estan patint aquesta vergonya d’Israel. A continuació teniu el text escrit per Juan Luis
Urchegui Lasarte, de Donosti, que ho diu ben clar. Bon dia.
PD: I un altre text d’Antonio Muñoz Molina, Prosa caminada (EL PAÍS).
JUAN LUIS URCHEGUI LASARTE – San Sebastián
EL PAÍS – Opinión – 30-12-2008
360 kilómetros cuadrados. 40 kilómetros de largo por 10 de ancho. 1.400.000 habitantes. Así es Gaza. Desde hace unos días, la aviación israelí suelta todo su poderío devastador sobre esta franja gobernada por Hamás, una formación islamista radical que, a nadie se le olvide, ganó las elecciones de 2006 por mayoría absoluta. Israel dijo no y los Estados Unidos dijeron no. Europa, cobarde, calló, como siempre. Y fue así como, una vez más, Israel recibió carta blanca para continuar con su actividad genocida.
Ahora, ésta se recrudece mientras la ONU pide el cese de las hostilidades “a ambas partes”. Cohetes caseros y casi inofensivos frente a misiles de última generación. Y, mientras tanto, la impunidad, con el alias de Israel, campa a sus anchas.
¿Con qué derecho cuestiona Israel el derecho de los palestinos a ser nación? ¿Con qué derecho les priva, además de todo, absolutamente todo, lo necesario para vivir? ¿Con qué derecho los somete a una represión continua, dentro y fuera de sus fronteras? En 1948, nació el Estado de Israel. No importó que palestinos, egipcios y otros pueblos debieran salir de aquellos territorios.
Claro que Israel tiene derecho a ser país y nación, pero lo que es inadmisible es que hagan realidad sus aspiraciones con las mismas armas y estrategias que se usaron contra ellos. Que no vayan de mártires y justifiquen así sus actuaciones porque, de esta forma, son mucho más despreciables que cualquiera de los regímenes más tiránicos que hoy gobiernan en el mundo. Y sus aliados, igual de cobardes y mezquinos, también. Que nadie lo olvide.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i no abuses massa, sobretot del raimet. Un abrasso Angel!
Apreciat Angel et desitjo un bon any 2009, i esper que aquest any ens tornem a trobar per continuar compartint experiències.
Una abraçada, ben forta des de Barcelona!
Jordi
Que tingues un molt bon any i amb molta salut… sobre tot tota la que ta llevat 2008!!!
Salut i en 2009 ens veiem!