Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
23 de desembre de 2008
2 comentaris
DE TOT UN POQUET
Ja he fer servir aquest títol en una altra ocasió. I el faré servir més encara. En primer lloc, us dic que he llegit el monogràfic 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, de SAÓ, setembre 2008. El monogràfic té una Introducció del director de la revista, i uns articles al voltant d’aquesta Llei, llei que encara està a menys de la mínima aplicació. Si s’ha fet alguna cosa ha estat a l’ensenyament (i en algun camp de la cultura) i para de comptar. La voluntat dels polítics (i més encara ara amb els peperos al poder) no va en la direcció de fer possible que viure en valencià no siga cosa de voluntariosos i “amb vent de cara” -com deia el poeta-. Els autors dels textos són Brauli Montoya Abat, Rafael Castelló Cogollos, Jesús Huguet, Sergi Linares de Terán, Vicent Brotons Rico, Manuel Pérez Saldanya, Julià-Vicent Rey Nicolàs, Diego Gómez, Óscar Pérez Silvestre, Josep Forcadell Saport i Honorat Ros Pardo. Relacionat amb aquest monogràfic podem esmentar l’article de Salvador Vendrell, Bon dia 2 (LEVANTE-EMV). Ací el trobareu. Però vull penjar ací el fragment final del text:
“La Societat Catalana de Matemàtiques ha convocat el XIV concurs de Relats-Cangur, de contingut relacionat amb el món de les matemàtiques i han fet unes bases molt claretes sobre els qui poden participar. Primer punt de les bases: «Poden participar en aquest concurs al·lots i al·lotes, nois i noies, xics i xiques, alumnes de segon cicle d´ESO, de cicles formatius de FP o de batxillerat». Tercer punt: «Els relats han de ser redactats en la llengua de les terres on la gent diu “Bon dia”». Imaginació i claredat. Una cosa semblant es podria inventar l´Honorable Senyor Alejandro Fondemora Turón, ara que diuen que va de bon rotllo, en els seus llargs i avorrits conflictes en el reconeixement de les titulacions acadèmiques de la Universitat. Si buscara una forma divertida i que volguera sumar i no dividir, ni crear conflictes, com ell vol, per interessos polítics, s´evitaria totes les sentències que té en contra i, també, tots els incompliments que ha fet d´aquestes sentències.”. Doncs això.
I una altra coseta relacionada amb l’educació és el nombre d’objeccions a l’EpC per comunitats autònomes. La comunitat autònoma on més objeccions s’han presentat és la nostra. Sí, al País Valencià un total de 2.136 escolars (els seus pares) han presentat l’objecció. I perquè ens fem idea del que tenim ací podem comparar aquesta xifra amb la resta de comunitats, i veurem que
Catalunya en té 26,
Madrid 1.896,
Andalusia 468,
Múrcia 774,
Navarra 5,
La Rioja 202,
Balears 14,
Extremadura 12 o
Astúries 6. No calen dir res. Les xifres parlen massa.
I per acabar el post ací teniu l’article de Julio Seoane, No hay olvido, EL PAÍS,
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha agradat l’esperit d’aquestes bases i especialment el tercer punt.