Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Per a ser feliç i passar una vetlada gratificant calen molt poques cosetes : uns amics, una bona taula i, si a més a més t?acompanyen al llarg de la nit-matinada persones com Miquel Gil, Pep Gimeno ?Botifarra? , Toni de l?Hostal (nét) i algú més que els acompanya amb diversos instruments musicals, la cosa pot arribar a ser celestial. Anit va passar això. A la casa rural Ca les Senyoretes d?Otos ens anàrem trobant de 9 a 10 de la nit amics, companys i saludats. Arribí cap a les 21:15 h. Hi eren ja el Miquel Gil, el Pep Albaniyana, Joan Olivares (n?és l?amo? de ca les Senyoretes) i algú més. En aparcar ja em vaig trobar amb Ivet (m?han dit que ho escriu així) i Nazari. Hi arribàrem al mateix temps. Saludàrem els retrobats amics. I a poc a poc anaren arribant-hi la resta. Ens hi reunirem unes 50 persones. Ens havíem distribuït en quatre taules per sopar. L?amic Rafael Fenollar féu una xicoteta trampa: canvià el nom d?uns comensals d?una taula a una altra (això sí, amb permís de l?Assumpció, senyora del Joan i bonísima cuinera). Un cop arribats totes i tots, agafàrem cadira i taula. Començà el sopar. No em digueu què vaig sopar perquè per a aquestes coses sóc un desastre. Ara aixó sí, tot estava molt bo i molt ben cuinat (Assumpció no canvies mai!). Així, entre comentaris, alguna que altra broma i algun que altre record ?de la meua estada al Monestir de Rocamayor a Extremadura-, etc. arribàrem a les 00:30 h. Era l?hora màgica.

El motiu per què ens hi havíem reunit era, a part de trobar-nos amb amics que, de veritat, estimes, una breu xerrada sobre música de tradició oral al País Valencià. Sobre aquest tema ens il.lustrà uns 15 minuts el Miquel Gil. I després des de la 1 fins a les 4 (ben tocades), música en directe a càrrec dels músics que abans he citat. Ens recordaren músiques i lletres. Ens cantaren fandangos, havaneres, seguidilles, etc. Tot una lliçó pràctica i en viu d?aquest tipus de música que s?ha fet, es fa i es farà al País Valencià. Això sí que és sentir els colors de la nostra terra i cultura. No el que diu aqueix conseller provocador i impresentable (no en diré el nom) que ha estat capaç (mentider!) de dir que primer va ser soci del València CF que espanyol. I a mi què em conta, senyor conseller!. Com si haguera volgut ser primer llanterner (amb tots els respectes als que exerceixen aquest ofici) que advocat. Ja està bé! Però tornem al que us conte.

Toni de l?Hostal (nèt) es féu de pregar. Finalment accedí a agafar una guitarra i acompanyar-nos amb les seues cançons i comentaris: tornà cantar-nos aqueix tema que ja no falta mai en cap trobada en què hi és present, Soy putero? aclarí que no l?ha dedicada a qui totes i tots pensem. Ens féu la versió Al vent en alemany, El tio Pep se?n va a Muro en anglés del Bush-Aznar? I una nova versió que, segurament, ja coneixereu del tema Ton pare no té nas? Diu així:

Ton pare no té nas,

Ton pare no té nas,

Ta mare és puta,

I un germanet que tens,

I un germanet que tens

Passava ?coca?? IMMILLORABLE

De Pep Gimeno « Botifarra » escoltàrem alguns dels temes del CD Si em pose a cantar cançons. Us el recomane de veritat. Gaudireu escoltant la seua música i veu. I una cosa més i acabe: des d?ací vull fer esment al romanç amb què ens regalà la seua filla Míriam. El futur és nostre. A pesar de Rites, Francisquets i Estebans? Cada dia puc menys amb la mentida i el cinisme dels nostres polítics (n?hi ha algun/a que no ho és): sols saben omplir-se la boca de manifestacions ?patrioteres? de l?estil, sempre en castellà, que no hi ha bons valencians com ells. Res de bon ni roïns valencians. Cal ser valencià i que s?hi note allà on vages. A mi al Monestir de Rocamayor de seguida, ho veren perquè allà on vaig exerceix de valencià de la manera com sé: fent servir la meua llengua.

Bon dia i fins prompte.

Actualització: Pep Albinyana també vingué. Però el quadre es quedà a l’Olleria. Ningú no m’ha preguntat per quin motiu he intitulat d’aquesta manera el meu post. Per tant, no us ho dic. Bé, sí, que sant Martí de Tours era dissabte i sant Mateu és hui.

P.S.: No tinc cap fotografia de la nit. Per això us he penjat aquesta il.lustració