Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

10 de desembre de 2008
6 comentaris

DE NOU AMB VOSALTRES (I AMB MÉS FORÇA -CREC-)

En primer lloc, vull, com sempre faig, agrair-vos els vostres comentaris i bons desitjos arran de la meua artroscòpia de divendres, la segona en el mateix any i a l’Hospital 9 d’Octubre (recordeu en quin any estem). També, des d’ací, agraesc a totes i tots aquells que m’heu donat suport des del correu electrònic i/o el telèfon. Per tot això i per molt més… moltes gràcies.

Hauria d’haver escrit més prompte. No ho he fet perquè tenia una miqueta de mandra (i així m’he agafat cinc dies de “vacances de bloc” i heu pogut “descansar” de mi). I dit açò, passe al tema de la intervenció quirúrgica.
Vaig arribar a les 12:00 a l’hospital. Em feren l’ingrés. Al poc temps vingué un infermer a rasurar-me la part de la cama on havien de fer-me l’artroscòpia. I cap a les 15:30 vingué a l’habitació En Vicent Santacatalina, l’anestesista amb qui ja som “amics”. Em preguntà com m’havia anat i li vaig explicar el postoperatori anterior -el tema d’haver de sondar tres vegades i el “dolor” que se’m va produir arran d’aquest fet durant quasi tres setmanes). Em va dir que no era “normal”, que podia passar un cas entre molts milers, que no hi havia motiu per que es repetira, que podia anestesiar-me totalment, etc. Fins i tot em digué que, en cas de tornar a produir-se, quina era la medicació que havia de prendre. També m’informà de les “conseqüències” de l’anestèsia total: més calmants després. En fi, vist el fet, decídirem que ho faríem igual i esperaríem que no es repetira. I així fou. Després d’açò vingué En Tomàs Mut, cirurgià traumatòleg, i ja em digué que en qüestió de minuts ens veuríem al quiròfan. 
Un cop al quiròfan, procediren igual que l’anterior vegada -i a mi em passà el mateix… però açò sols ho conte en persona, no virtualment-. I començà la intervenció. Quan acabà el traumatòleg em digué que la lesió era menor que la de la cama esquerra. I ja em pujaren a l’habitació 355. Un cop allí i al cap de uns minuts em tornaren a visitar cirurgià i anestesista i ja em digueren que, si tot anava bé, diumenge a migdia a casa. Així vaig passar la vesprada-nit. I cap a les 23:30 comencí a orinar amb tota la naturalitat, cosa que volia dir que tot aniria bé. Així fou. A les 00:00 em dugueren el sopar. Penseu que des de les 8:00 no havia pres res. Vaig sopar i m’adormí. Em despertava alguna vegada per tal d’orinar i així fins a les 8:00. A les 8:00 ja vingueren a posar-me el termòmetre: 36,5º. Perfecte. A les 9:15 vingué el doctor Mut i ja em donà l’alta. Així que cap a les 14:00 ja em trobava de nou al meu poble.
Com heu pogut veure el postoperatori ha anat molt bé. Ahir em viu el doctor de nou i em digué que aquesta vegada ni se m’ha inflat quasi el peu. Dimarts que ve em treurà les grapes i ja podré doblegar el genoll. Fins ara he de fer bondat i caminar sols per casa i amb caminador. I açò ha estat tot.
PD: Com us he dit al principi he descansat uns dies més dels que tocaven per tal que vosaltres també en descansàreu. Bon dia. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Enhorabona per que tot ha eixit be, m’en alegre un munto!!!
    El descans no es ni curt ni llarc, sols es el necessari que u creu que necessita.
    Molta SALUT i ens veiem en breu!

Respon a Enric Marco Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.