Festa del Crist a Montitxelvo
Com us deia en un anterior post, aquest cap de setmana prometia. I així ha estat. Tot començava dijous que, en acabar el curset cap a les 21h00, no pguérem fer acte de presència a la Basílica de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí per tal d’escoltar el concert de l’Escolania de Montserrat. Ens haguérem de conformar amb un entrepà Ontinyent i la projecció de “La clase”, pel.lícula rodada a partir del llibre del mateix nom. Haig de dir que no m’acabà d’omplir. No sé si perquè coneixa el llibre o perquè, com visc cada dia la tasca de l’ensenyament, n’esperava més. O potser allò que em conten al film ja m’ho conec. Trobe que sí descriu situacions que es donen a les aules avui dia. Però no totes les situacions. En aquest cas m’atrevesc a afirmar que la realitat sí supera la ficció. De tota manera cal visionar-la si teniu l’ocasió.
I del llibre que us vull escriure avui és Aquelles sotanes ràncies, de Ramon Besora, amb pròleg de Mn Josep Dalmau. Ramon Besora actua de notari i ens explica 25 moments de com té lloc l’arribada i la no-aplicació del Concili Vaticà II a l’Església (concretament a terres catalanes). I podem veure com clarament el Concili Vaticà II quedà molt lluny d’haver-se fet realitat. I no cal preguntar-se massa per quin motiu: el papa Benet XVI és l’exemple més ranci d’aquestes sotanes. Són 25 històries, basades en la realitat, sobre la no-aplicació d’aquest Concili. I sols calen dos exemples: mai no ha existit la participació real dels laics ni la col.legialitat dels bisbes amb el Papa. Açò no vol dir que no hi haja hagut i hi ha sacerdots, bisbes, religiosos, religioses i laics que sí es creuen el Concili i el duen a la pràctica (amb cada vegada més “entrebancs”).
I açò és tot (de moment)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…ens podríes deixar. Ja parlem. Ah! i gràcies per la referència a nosal3!.
Ja saps Àngel que passa en el que te el cul llogat……
Tenim tants llocs que acudir, que finalment es tenim que perdre alguna cosa.