Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Santa Mònica i Sant Paulí

Festa del Crist a Montitxelvo

Com us deia en un anterior post, aquest cap de setmana prometia. I així ha estat. Tot començava dijous que, en acabar el curset cap a les 21h00, no pguérem fer acte de presència a la Basílica de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí per tal d’escoltar el concert de l’Escolania de Montserrat. Ens haguérem de conformar amb un entrepà Ontinyent i la projecció de “La clase”, pel.lícula rodada a partir del llibre del mateix nom. Haig de dir que no m’acabà d’omplir. No sé si perquè coneixa el llibre o perquè, com visc cada dia la tasca de l’ensenyament, n’esperava més. O potser allò que em conten al film ja m’ho conec. Trobe que sí descriu situacions que es donen a les aules avui dia. Però no totes les situacions. En aquest cas m’atrevesc a afirmar que la realitat sí supera la ficció. De tota manera cal visionar-la si teniu l’ocasió.
 

Divendres continuà amb la Nit Temàtica al voltant de Màrius Serra a Ca les Senyoretes. Tinguérem l’ocasió de compartir taula amb Màrius i la seua família. I ja després vingué el joc dels enigmes. Ací teniu el que explica Sergi Gómez. No cal més.  
 

I ahir diumenge vam poder assistir a l’actuació de Pot de Plom (Xavi Castillo) a l’Olleria. Ens representà Històries medievals de Reis i Bufons. Dues hores a l’escenari sense cap altre acompanyament que la geu, el cos i uns poquets objectes. Però quines dues hores de riure. La recreació de Carlos Fabra és immillorable. I no cal dir quan fa la cara de Francisco Camps i tot el joc dels “trajes” de Milano. Vam riure de valent. També tinguérem ocasió de saludar amics, coneguts de l’Olleria. Anàrem amb Dani, d’Otos, i allí ja ens trobàrem amb TdH i Toni (nosal3), tots dos de l’Alcúdia. Xerràrem un poquet i ja, en acabar la representació, cap a les 20h40 tornàrem cap a casa. 

I del llibre que us vull escriure avui és Aquelles sotanes ràncies, de Ramon Besora, amb pròleg de Mn Josep Dalmau. Ramon Besora actua de notari i ens explica 25 moments de com té lloc l’arribada i la no-aplicació del Concili Vaticà II a l’Església (concretament a terres catalanes). I podem veure com clarament el Concili Vaticà II quedà molt lluny d’haver-se fet realitat. I no cal preguntar-se massa per quin motiu: el papa Benet XVI és l’exemple més ranci d’aquestes sotanes. Són 25 històries, basades en la realitat, sobre la no-aplicació d’aquest Concili. I sols calen dos exemples: mai no ha existit la participació real dels laics ni la col.legialitat dels bisbes amb el Papa. Açò no vol dir que no hi haja hagut i hi ha sacerdots, bisbes, religiosos, religioses i laics que sí es creuen el Concili i el duen a la pràctica (amb cada vegada més “entrebancs”).

I açò és tot (de moment)