Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 d'agost de 2011
0 comentaris

De llibres (Albert Espinosa i Jean-Pierre Longeat)

Em vaig fer amb el darrer llibre de l’Albert Espinosa. L’acabe de llegir. Una novel.la a l’estil d’Espinosa. El títol del llibre és Si em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine. L’edició que jo tinc és la sisena i correspon al mes de maig d’enguany. És un llibre, com els d’Espinosa, que es fa de bon llegir. Pràcticament te’l lliges en una estona. Són 22 capítols i el protagonista es dedica a buscar xiquets perduts. En el moment en què la parella decideix deixar-lo, rep una telefonada d’un pare desesperat per la pèrdua del fill. I la cerca el durà a Capri, on passà la infantesa. Albert Espinosa el dedica a “tots aquells que continuen volent ser diferents i que lluiten contra aquells que desitgen que siguem iguals.”

El segon llibre que acabe de llegir m’ha arribat a les mans de casualitat L’autor és Jean-Pierre Longeat, pare abat del monestir de Ligugé, des del 1990. No en tenia ni idea d’aquest monjo i no recorde com he sabut de la seua existència. Però si se sap que naix l’any 1953, que visita per primera vegada l’abadia de Ligugé l’any 1972, que l’any 1975 tornà i ja s’hi va quedar per a sempre i que a l’edat de 37 anys fou nomenat -elegit per la comunitat- pare abat, no calen més explicacions de la qualitat humana i religiosa d’aquest abat. El llibre duu per títol Vint-i-quatre hores de la vida d’un monjo, amb pròleg de Teresa Forcades, i al llarg de 14 capítols explica què fa un monjo benedictí al llarg del dia. Encara que jo ja coneixia diversos aspectes de la vida d’un monjo, fins i tot vaig estar uns dies l’Abadia de Poblet, el llibre m’ha descobert moltes més coses. I acabe l’apunt amb les darreres paraules del P Longeat: “Per aquesta raó, els monjos, com moltes altres persones, es dirigeixen cap a la realitat divina i tracten, dia rere dia, d’estar disponibles AQuest és el seu secret i la seua ascesi, i així és com poden accedir al desig profund, que mai no passarà més enllà del vel d’aquesta vida.”   

EL GRAU DE GANDIA
16.05.2010 | 9.55
La clau de casa
11.02.2006 | 11.43
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.